Farrera

Vull volar com el vent per entre els arbres/ com quan s'eixampla sota el meu vestit

Arxivat a: Cançó, Farrera, El piano


Jo vull ser del color de les muntanyes,
de les muntanyes quan es pon el sol.
Ocres, verds es fonen dintre dels meus ulls,
grisos, blaus al sortir la nit.

Vull volar com el vent per entre els arbres
com quan s’eixampla sota el meu vestit.
Inventar un món, com quan érem petits.
Camuflar-me en les serres de Farrera,
on ningú m’espera.

Ara sóc una roda que s’enfila
de tírvies valls i arriba a Mallolís.
Viatja sol a prop de l’herba un cabirol
caraneja en el meu sentit.

I algú avui m’ha dit on,
on s’amaguen els gorgs.
Camuflats entre els boscos de falgueres
on ningú m’espera.

I algú avui m’ha dit on,
on s’amaguen els joncs.
Roses clars enmig del riu s’encenen,
amb un so fluix en aquest màgic capvespre
el blat s’agrupa i m’encresta.

Entre estrets camins de senglars,
de maduixeres i falciots passatgeres,
canten amb mi la cançó
del ressò de les muntanyes.

I algú avui m’ha dit on,
on planegen els corbs,
Remunts d’isard tremolen la tartera
entre la bruma m’esperen.

Vull donar-te amor si tu me’n deixes.
Donar-te amor i si ho sents així.
Canta un puput abans d’anar dormir.
I xiula, xiula, xiula com el més petit,
quan s’eixampla sota el meu vestit.

Quan es pon el sol a Farrera.

Nou comentari

Coneix la història de les científiques
El CosmoCaixa posa el focus en la imprescindible aportació de les dones al món científic
Més entrades...