Tinc la finestra oberta
a un quadrat de cel blau,
on passen lents els núvols
i ràpid els ocells.

No s’hi veu la resta,
però sí se sent,
que gairebé és com veure-ho
de tant que ho conec.

Entra aire de fora i un munt de llum
es queda quieta a sobre d’on ets tu.

Que alts estan els núvols
i que llis el cel blau,
com cada cop que miro
tot segueix igual.

Entra aire de fora i un munt de llum
es queda quieta a sobre d’on ets tu.

En sabem de ser a prop
sense gaire esforç.
En sabem de ser a prop.

Nou comentari

Comparteix