Fins que arribi l’alba

Tornar-me a embriagar amb el teu perfum


Per tu,
no soc un dels teus amants
però creuo l’Himàlaia per tu,
i robaré dotze diamants,
un per cada lluna plena.

Per tu,
jugo a daus amb el perill.
Ballo sobre lava per tu,
aguantaré tota la nit sense dormir.

El que jo vull és cantar-te fins que arribi l’alba,
tornar-me a embriagar amb el teu perfum,
mentre a fora el món va donant voltes.

I riure fins que ens falti l’aire,
memoritzar els racons del teu cos nu,
tan fora del comú.

Per tu,
no seré mai un esclau,
però guanyaré la guerra per tu,
i lluito fins l’últim assalt amb les apostes en contra.

Per tu,
atrapo bales amb les dents,
i domaré les feres per tu,
accelero sense frens, de zero a cent.

Més enllà, més amunt jo voldria seguir-te.
Més enllà, més amunt al costat més salvatge.
 

Nou comentari

Quan Robert Capa va retratar la guerra a Aitona
Hi havia arribat com a fotoperiodista de la darrera ofensiva de l'exèrcit republicà a Catalunya
Més entrades...