Ja sabem com t’agrada aixecar el braç
i calcular el pol d’on ve el vent.
Ja hem gaudit de l’estil
que exhibeixes quan marxes corrents.

Ja hem entès que ets una ànima errant
que abandona les cases quan tothom dorm,
que t’agrada menjar quan hi ha gana
i dormir si ve son.

Però pensa-t’ho bé que després,
tard o d’hora, sempre arriba el moment,
quan s’obre com una flor rara el penediment,
i entens, com si totes les bruixes del món
coincidissin llegint-te el futur,
que és cosa de temps
que et sorprenguis pensant que ho tenies,
que jo creia en tu.

Ja sabem que tres mil aventures
bateguen rabioses lluny d’aquest racó,
que els guerrers s’avorreixen
si no hi ha una mica d’acció.

Ja hem previst que només moriràs
si algú et clava una daga daurada en el cor,
i que on t’enterri una bona gent,
hi creixerà un roure fort.

I és quasi entranyable que oblidis tan ràpid
que sempre arriba el moment
quan s’obre com una flor groga el penediment.

Si ho saps com si totes les bruixes del món
t’estiguessin llançant un conjur,
una rima ancestral que et farà recordar que ho tenies,
que jo creia en tu.

Si em llevés i fos rei,
reuniria les Corts per incloure en el codi penal
que es prohibeixi a la gent anar pel món
buscant res que no pugui anomenar.

Que la por estaria allà però, potser,
per variar, aprendríem a passar-la junts,
i no et veuria mai més explicant-me
que bé estaves quan ho tenies, quan jo creia en tu.

Foto: hey tiffany!

Nou comentari

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix