Ara Malikian (1968) només tenia sis anys quan va esclatar la Guerra Civil del Líban. Els refugis antiaeris de Beirut es van convertir en un nou món que intentava fugir del dolor: allà la gent ballava, cantava, explicava acudits. El seu pare, que era violinista, li va transmetre l’amor i la disciplina per aquest instrument. “Als subterranis la vida seguia, i havíem de tocar per divertir-nos, no per assajar”. Escoltem i veiem amb quina actitud i talent interpreta la seva peça Pisando flores.
Foto: www.aramalikian.com
