Fràgil

El nom a la pell,
el cor a la mà,
la vida en un puny, a punt
de volar.

Fràgil,
corres cap al cim.
Sembla que és tan fàcil
però és més lluny del que has escrit.
Canvis
que no havies previst,
que posen a prova
el que estava decidit.

Fràgil,
la llum del matí,
els àngels no s’han aixecat.
Màgic,
un silenci antic
ens fa callar.

Canvis,
cauen els sentits,
sembla que s’escapin
sense fi.
Sents que és fràgil
i s’enfila cap al cim.
Cada cop més fràgil,
fins que cau del paradís.

El món al revés,
el cel al costat.
La vida és un punt en mig
de l’espai.

Sents que és fràgil,
s’enfila cap al cim
cada cop més fràgil
fins que cau del paradís.
Venen canvis,
sents com cauen els sentits,
sembla que s’escapin sense fi.

Fràgil,
màgic, tu, tu, tu, tu.