La cantautora, poeta, pintora, escultora i ceramista xilena Violeta Parra va néixer el 4 d’octubre del 1917 i es va suïcidar el 5 de febrer del 1967, un any després d’haver escrit aquest himne a la vida.


Gracias a la vida que me ha dado tanto
me dio dos luceros que, cuando los abro
perfecto distingo lo negro del blanco
y en el alto cielo su fondo estrellado 
y en las multitudes el hombre que yo amo.

Gracias a la vida que me ha dado tanto.
me ha dado el oído que en todo su ancho 
graba noche y día grillos y canarios 
martillos, turbinas, ladridos, chubascos,
y la voz tan tierna de mi bien amado.

Gracias a la vida que me ha dado tanto 
me ha dado el sonido y el abecedario,
con él las palabras que pienso y declaro:
madre, amigo, hermano y luz alumbrando
la ruta del alma del que estoy amando.

Gracias a la vida que me ha dado tanto 
me ha dado la marcha de mis pies cansados
con ellos anduve ciudades y charcos,
playas y desiertos, montañas y llanos,
y la casa tuya, tu calle y tu patio.

Gracias a la vida que me ha dado tanto 
me dio el corazón que agita su marco
cuando miro el fruto del cerebro humano 
cuando miro el bueno tan lejos del malo 
cuando miro el fondo de tus ojos claros.

Gracias a la vida que me ha dado tanto 
me ha dado la risa y me ha dado el llanto 
Así yo distingo dicha de quebranto 
los dos materiales que forman mi canto
y el canto de ustedes que es el mismo canto 
y el canto de todos que es mi propio canto.

Gracias a la vida que me ha dado tanto.
 


Comentaris

  1. Icona del comentari de: AnònimAntoni Artigas a febrer 06, 2020 | 11:59
    AnònimAntoni Artigas febrer 06, 2020 | 11:59
    La Vida sempre té coses bones i coses dolentes, si ens desanimem hem de procurar reanimar-nos. Hem passat de tot, però sempre hem de procurar de mirar endabant, encara que sigui dificil. Salut Antoni Artigas.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?
Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix