La gran eufòria

Baixa, amor meu,/ la vida és nostra


Llença el davantal a l’aire
i se’n va cridant a casa. 
Baixa, amor meu. 
Baixa, amor meu,
que ja ens tocava. 

Surt volant el tap del cava, 
i tothom s’abraça a taula. 
Baixa, amor meu. 
Baixa, amor meu, 
que això s’acaba. 

S’acaben les hores que mai no acaben, 
els dies que despertàvem 
temptats de deixar-ho estar,
és com si tot tornés a lloc de cop.

Una dona gran recorda
haver viscut la gran eufòria. 
Baixa, amor meu. 
Baixa, amor meu,
la vida és nostra.

S’acaben les hores que mai no acaben, 
els dies que despertàvem 
temptats de deixar-ho estar,
és com si tot tornés a lloc de cop.

 

Nou comentari

Estimar-te com la terra
I al record les tardes bones / i cançons a mig desfer
Més entrades...