Un any després de la publicació del seu últim disc, Llepolies, els Zoo han estrenat Grauera, gravada en directe al port de Gandia. La cançó, on han comptat amb la col·laboració de Sandra Monfort, Lia Kali, Clapas i David Martínez, és un cant a l’amor, a la rutina i al trànsit a la vida adulta a través d’un retrat costumista i romàntic de la vida en un poble portuari.


M’està reclamant atenció algú d’ahí fora,
m’estan venint molts compromisos alhora,
he recordat que he de tornar un rebut.
M’estan cridant per alguna factura.
Ja m’han colat alguna lletra menuda.
M’han oferit ja algun segur de mort.
Vigila cada passa, què porta eixa vacuna?
Posa una alarma en casa, cuida el colesterol
i estén la roba, i ves al banc i paga,
de dilluns a dilluns, vida a la sopa boba
provant la tele nova, esquivant la mala baba
fugint d’aquella cova, novel·la inacabada,
i em pesa el moviment i em dol estar parat,
i pesen els segons, que cauen a plom,
i en eixes que vens tu, l’estrella de la saga
i en res ho arregles tot, i rode jo amb el món.

Que feliços i amb que poc,
mou la falda verda i la cistella,
regolfant de bon humor,
sempre veu mig plena la botella.

M’està reclamant atenció no per ella,
sols atenció,
que ací hi ha un dèficit claríssim, cabró,
i ara respira pau el grau, i passió.
I hem fet d’un pis menut una mansió,
un palau amb corredor que és una pista de ball.
Dormim en el saló? Reinventem els espais?
Retronen per la casa els Mamas & the Papas,
sopem de quinto i tapa, i ens ho gaudim com mai.
Hui anirem a vore caure el sol,
festa de les llums de la tardor.
Glòria al pescador que ens arregla un ranxo,
glòria a les barquetes que tornen al port.
Verge del Carme, de les remendaores,
patrons i estibadors, poceres, portuaris,
cuideu-nos de la pena, salveu-nos del calvari.
La sort és contingent, l’amor és necessari.

Que feliços i amb que poc,
mou la falda verda i la cistella,
regolfant de bon humor,
sempre veu mig plena la botella.

Que feliços i amb que poc,
dalt d’aquell terrat dient-me a l’orella
que ens banyem en esta sort,
que si ens ve la por ballem amb ella.

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix