Me la van regalar quan em voltaven
somnis dels meus setze anys, encara adolescent.
Entre les meves mans que tremolaven,
jo vaig prendre ben fort aquell juguet.

Vàrem créixer plegats, jo em vaig fer un home.
Ella es va anar espatllant al meu costat.
Ara que jo la veig bruta i trencada,
m’adono del molt que l’he estimat.

Primer els amics arriben.
Quan els amics se’n van,
sols queda una guitarra
per fer d’acompanyant.

Ara l’amor arriba.
D’un cop, l’amor se’n va.
Sols queda una guitarra
i el seu cant que plora.

Ara sé d’un company que mai no enganya,
que quan m’ompli de goig cantarà amb mi, amb mi.
Ja tinc un amic fidel, pobra guitarra,
canta quan canto jo i plora sempre amb mi.

Foto: www.jmserrat.com

Nou comentari

El piano

La fe de Messiaen i Puccini, al Palau de la Música

Sortegem una entrada doble per veure tres grans obres dels dos compositors

Grauera

Que ens banyem en esta sort, / que si ens ve la por ballem amb ella

Esbrina

Com quan fèiem l'amor i sempre reies

L’orquestra on tothom hi pot tocar

La UVic ha impulsat un màster per fer arribar l'art a tot arreu

Passadís

La llum dibuixada

14 il·lustracions on la vida s'imagina a través de finestres il·luminades
Giorgio Morandi. Natura morta, 1953-1954 © Giorgio Morandi, VEGAP, Madrid, 2021

Giorgio Morandi, la ressonància infinita

La Pedrera fa un recorregut retrospectiu per l'obra del pintor i gravador italià
Vista de l'exposició que el MACBA dedica a l'obra de Teres Lanceta. Foto: Miquel Coll

La Nit i el Dia del MACBA

El museu obre les portes amb activitats especials durant dues jornades

Els actors del personatge

14 figures històriques i els intèrprets que els han dut al cinema