Durant dècades Bob Dylan i Leonard Cohen anaven coincidint de tant en tant. A principis dels vuitanta, Cohen va anar a escoltar Dylan a un concert i l’endemà al matí en una cafeteria van parlar dels seus últims treballs.

Bob Dylan estava molt interessat en l’Halleluyah (1984). Aleshores encara no era el fenomen en què s’acabaria transformant, però el cantautor estatunidenc ja va intuir l’ànima especial que tenia la cançó. Li va preguntar quant de temps havia trigat a crear-la. Cohen va respondre que dos anys. No era veritat: havia tardat cinc anys, i n’havia escrit desenes de versos abans que arribés l’oficial. El cantautor canadenc li va comentar que li agradava molt la cançó I and I (del disc Infidels, 1983), i quan li va preguntar el temps que havia estat a compondre-la, Dylan li va respondre que uns quinze minuts.

8 de juliol de 1988. La gira Dylan’s Never Ending Tour arribava a Montreal. L’Hallelujah només tenia quatre anys de vida. Va ser aleshores quan Bob Dylan en va fer una interpretació d’un gran valor documental.


They say there was a secret chord
That David played, and pleased the Lord
But you don’t really care for music, do you?
It goes like this the fourth, the fifth
The minor fall, the major lifts
The baffled king composing Hallelujah

Hallelujah
Hallelujah
Hallelujah
Hallelujah

You saw her bathing on the roof
Your faith was strong but you needed proof
Her beauty and the moonlight overthrew you
She tied you to a kitchen chair
She broke your faith, and she cut your hair
And from your lips she drew the Hallelujah

Hallelujah
Hallelujah
Hallelujah
Hallelujah

Well you say I took the name in vain
I didn’t even know the name
And if I did, well really, what’s it to you?
There’s a blaze of light in every word
It doesn’t matter what you heard
The broken or the holy Hallelujah

Hallelujah
Hallelujah
Hallelujah
Hallelujah

I did my best, it wasn’t much
I couldn’t feel, so I tried to touch
I’ve told the truth, I didn’t come to fool you
And even though it all went wrong
I’ll stand before the Lord of Song
With nothing on my tongue but Hallelujah

Hallelujah
Hallelujah
Hallelujah
Hallelujah

Foto: Bob Dylan

Nou comentari

El piano

Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?
Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement

Comparteix