Esbrina el cor que tinc,
esbrina’l tot, de fora endins.
Esbrina el cor que tinc,
no facis tard.

Esbrina, Adrià Puntí

Foto: Jonathan Emmanuel Flores Tarello


Saps que l’enemic és a dins. Que ningú diria que a vegades, al fons del fons, et sents així. Tan poca cosa. És cert que allò que ahir duies no era un vestit, sinó una cuirassa. I et va servir per sortir. Que just al portal vas haver de girar, córrer escales amunt i cuinar a foc ràpid el teu remei d’urgència: la pròpia empenta.

Saps que en moments d’aquests l’amic és a fora. Hi sóc, no cal dir res. Només ser-hi de veritat. Que el món a qui dónes l’esquena és el que t’acaba salvant. Te’n fas companya o amant o. I així, un dimecres, o una nit qualsevol –no cal que sigui important–, en un rampell de complicitat, li confesses que a vegades et sents tan fràgil que et sembla estrany que encara no t’hagis trencat.

Però la cançó diu que hi ha un setembre per a tothom. I el calendari te’l dóna. Digues, què més vols? Ha arribat l’hora de cuinar a foc lent. Que el vestit només sigui un vestit i et serveixi per ballar. Que quan miris endins, al propi mirall, trobis el teu millor aliat: el vell amic amb qui fa vint-i-cinc anys que aprens a pujar i baixar escales.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a setembre 06, 2016 | 07:18
    Anònim setembre 06, 2016 | 07:18
    Es aixi com amb sentó
  2. Icona del comentari de: Cris RG a setembre 06, 2016 | 23:44
    Cris RG setembre 06, 2016 | 23:44
    Text idoni, pels qui ja no hi són, però han pogut viure una mica de setembre
  3. Icona del comentari de: Anònim Ferri a setembre 13, 2016 | 18:53
    Anònim Ferri setembre 13, 2016 | 18:53
    No hi ha res per entendre

Nou comentari

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix