La cançó Ítaca és una adaptació de Lluís Llach sobre una versió catalana de Carles Riba del poema de Konstandinos Petru Kavafis (Alexandria, 29 d’abril de 1863 – Alexandria, 29 d’abril de 1933). Escoltem com Joan Baez en va versionar un fragment al Palau de la Música.


Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Carme Figueras Puigventos a gener 10, 2019 | 05:54
    Carme Figueras Puigventos gener 10, 2019 | 05:54
    Es un clasic i puntal de la meva vida...
  2. Icona del comentari de: Julià González i Mateos a gener 10, 2019 | 18:33
    Julià González i Mateos gener 10, 2019 | 18:33
    ....que mai se acabin las Ítacas, per poder sempre avançar.... !.
  3. Icona del comentari de: Rosa a setembre 14, 2021 | 12:08
    Rosa setembre 14, 2021 | 12:08
    Ets irrepetible i saps donar la veu, el sentit i la satisfacciò de escoltarte, per això no hem cansaria mai de sentirte...

Respon a Carme Figueras Puigventos Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa