Jean-Luc

Foto: www.cinematheia.com

El director de cinema Jean-Luc Godard va néixer el 3 de desembre del 1930 i ha mort aquest 13 de setembre del 2022. El recordem al ritme d’aquesta cançó d’Els Amics de les Arts.

Ens vam retrobar una nit d’estiu
en un cicle especial
de cinema francès a la fresca.

El meu pla era tornar aviat
però al final tot es va anar allargant
i els dos vam decidir sortir de gresca.

Se’ns va fer tard.
Va dir: no agafis pas el cotxe.
Si vols, et pots quedar,
que al pis hi tinc un quarto
exprés per convidats.

Et deixo aquí sobre un cobrellit
perquè ara no, però després fot rasca, ja veuràs.
Si tens gana o vols aigua, tu mateix,
pots fer com si fossis a casa.

La manera com va dir bona nit
i va picar l’ullet era fàcilment mal interpretable.
Vaig augurar una nit per a la posteritat:
fer un cim, fer un vuit mil,
fer quelcom difícilment igualable.

Però allà no passava res,
només aquell silenci trencat pel meu somier.
Potser no era el seu tipus,
millor que no fes res.

I en una paret al fons
imprès en blanc i negre
hi havia un pòster d’en Godard.
Potser ell em podria dir-me
perquè em ballava el cap.

Ai Jean-Luc!,
ai Jean-Luc!,
vull entendre-ho però no puc.

Ai Jean-Luc!,
ai Jean-Luc!

Ai Jean-Luc!,
ai Jean-Luc!,
vull entendre-ho però no puc.

Ai Jean-Luc!,
ai Jean-Luc!

Ell va dir que en casos com aquests
no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig,
sinó d’estar convençut de fer-ho.

Jo vaig dir-li: ja, però si ara hi vaig
i ella no vol després què?
Després tot això acaba siguent un rotllo patatero.

Em va convidar a fumar
i en un plano seqüència, una frase magistral:
una dona és una dona. No et preocupis, tant se val.

L’endemà vam esmorzar,
ni tan sols vaig mirar-la i a l’hora de marxar
ella em va fer un petó que encara no sé interpretar.

Ai Jean-Luc,
ai Jean-Luc,
vull entendre-ho però no puc.

Ai Jean-Luc,
ai Jean-Luc.