Que poques paraules tinc,
i les que us dic són tan gastades.
Caldrà buscar nous camins
on no calguin les paraules.

Que poca força que tinc,
tants de cops l’he malmenada,
la vull tota per demà,
quan la gesta porti l’alba.

Quanta ràbia que tinc,
potser cal ser gos des d’ara,
quanta ràbia que tinc,
i no vull pas oblidar-la.

Que poca esperança tinc,
i potser caldrà deixar-la,
que no sigui que esperar
ens allunyi més dels actes.

Quanta misèria que tinc
sota els peus, damunt l’espatlla,
i la vull guardar amb mi
fins al jorn dels miserables.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a maig 13, 2020 | 01:05
    Anònim maig 13, 2020 | 01:05
    Un que no s'ha cambiat la camise que portaba aquells temps....no tothom ho pot dir....!2020

Nou comentari

El piano

Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat
Comparteix

Qualsevol nit pot sortir el sol

Oh, benvinguts, passeu passeu,/ de les tristors en farem fum
Comparteix

My Way

I did what I had to do/ And saw it through without exemption

Passadís

Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants

Comparteix