Atenció, habitants del regne,
avui és un dia ombrívol:
el reialme ha condemnat
els dotze del patíbul.

Que ressonin els timbals,
des d’Isona a la Bisbal,
sonin gralles i flabiols,
això sí que és una juerga:
Una juerga catalana!

Va entrar dintre una farmàcia
per curar-se en democràcia,
gotetes d’independència,
i pastilles republicanes.

L’Oriol amb l’ull girat
mira estranyat el jurat,
“Doneu-li la medicina”,
cantava la multitud.

“Independència!”,
Oriol ho tens fotut!
“Desobediència!”,
el jutge va a per tu!

Els dotze del patíbul,
Els dotze del patíbul,
Els dotze del patíbul ja han vingut!

Ja estan aquí, ja han arribat,
Estem de juerga i tot lo que ha de ser serà.

Sobre un cotxe de policia
hi ha un munt de periodistes,
els Jordis també s’hi enfilen
sona música festiva:

“No toqueu les pistoles
que és millor llegir-se un llibre.”
Es derrumba el castell,
tothom es caga en el rei!

Dintre la conselleria
hi ha una pobra secretària
ballant amb uns guardaespatlles
músiques de les Espanyes.

Ui! Sembla que ha begut massa,
es tira un pet i està borratxa,
diu que l’han fet presonera
i fuig pel balcó del darrere.

“Adiós querida”,
ves-te’n a prendre pel cul,
“Goodbye, mi vida”,
tinc dos Jordis al damunt.

Els dotze del patíbul,
Els dotze del patíbul,
Els dotze del patíbul ja han vingut!

Ja estan aquí, ja han arribat,
estem de juerga i tot lo que ha de ser serà.

Hi ha uns avis molt dolents,
hi ha infants molt violents,
hi ha tietes indecents,
i tot acaba malament.

Cada persona és un vot
i aquest vot serveix per tot,
perquè et fotin un calbot
o t’engarjolin a presó.

Surten els dotze al balcó
a proclamar la independència,
que dura set segons,
menys que un plat de macarrons.

“Això és un cop d’estat”
“Això és malversación”
“Maldita insurrección”,
aquesta juerga és un marrón,

“Supremacisme”,
“Al borde de la rebelión”,
“Això és racisme”,
“Esto es pura sedición”,

I doña Inés
que vol ser reina d’Aragón,
i casar-se amb don Alberto,
que és l’hereu de la nación.

El Miquel li riu les gràcies:
“Viva la constitución”,
cent cinquanta-cinc combats,
i aquest cuento s’ha acabat.

La reconquista,
ves que venen els cristians,
la reconquista,
fora moros i catalans.

¡A por ellos, a por ellos!

I aquesta cançó l’acabo
perquè vull sonar a la ràdio,
vull triomfar en el mundo entero,
com un cantant castellano.

Setze jutges d’un jutjat,
mengen fetge d’un penjat.
Tururut, tururut,
qui gemega ja ha rebut.

Tururut, tururut,
qui gemega ja ha rebut.

I aquesta juerga continuarà.

Foto: Facebook Albert Pla

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a setembre 06, 2019 | 10:03
    Anònim setembre 06, 2019 | 10:03
    Genial, l Albert Pla! Gràcies

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix