“Venus representa l’amor. Aquest nou món, si demana res, és que estimem tot allò que és estimable. Perquè l’amor és l’únic que ens ha faltat i l’únic que necessitem.” Després de publicar el disc Mercuri, Xarim Aresté comparteix Venus. Si ja vam avançar-ne la cançó I que ens toqui el sol (vidres), ara us convidem a explorar aquest planeta amb La llei.


El sol ho il·lumina tot i hem de ser com ell,
el sostre del món és fosc i el seu cor vermell.
Vas soltar-te del teu tronc i ara només tens cervell,
et guia a contra direcció i t’arranca la pell.
En cada cançó està escrita la llei,
ho sap el voltor i ho sap el passerell.

Tot l’amor no ha estat en va, mira el que has après.
Tu t’has deixat atrapar i tu portes el pes,
si no pots deixar-lo anar, és perquè et té pres.
Si mai deixes d’opinar, serà que ho has entès.
El teu esperit ara està malmès,
si perds això, no et quedarà res més.

Veig llum a les teves mans, veig llums als teus ulls.
Tu i jo només som humans, anem a ser-ho junts.
T’ajudaré a sortir del fang, la teranyina és fum.
Pots deixar de calcular, la vida és a punt,
estem sentint el mateix runrun.
Si ens plantem bé, creixerem amunt.

Tu no ets els teus records, ets ara i aquí.
Els desitjos i les pors no tindrien fi.
No ets diferent que jo ni que cap veí.
La pluja ens cala igual a tots i ja està sobreeixint.
Si no mors abans, em veuràs a mi.
Per saber això no cal ser adiví.

Si no esperes res de mi, puc ser el teu amic.
De res serveix que tingui fred si no tinc abric,
i què podem saber del cert si cadascú té el seu camí?
Si quan clareja és verd i de nit és gris.
Però tant si dona tombs com si és ben llis,
quan estic cansat sec en un pedrís.

Som perfectament clavats, clavats a Déu,
el cap pensa, el ventre sap i lo meu és teu.
Tot el que t’està passat és fruit del que tu creus.
Saps que té final el mar, tot i que no el veus.
Tu diràs el que et sembla més greu,
el teu problema a mi em sembla més lleu.

Ja coneixes el meu llop i el meu ratolí,
saps que puc ser un home bo i també mesquí,
tothom té un perfil més llord i un altre més fi.
Si podem compartir el got, tastarem el vi.
Un dia la mare ens va parir,
però la nostra història no comença aquí.

Converteix el teu dolor en menjar pel vent,
deixa que s’ho endugui tot i et buidi la ment.
Vinc a buscar el teu petó, segueixo creient.
No em fan por els meus errors, vaig fent,
al meu ritme, molt lentament.
T’enviaré unes flors pel teu casament.

Foto: Gerard Quintana

Nou comentari

El piano

Comparteix

La nova cançó de Joan Dausà

Sortegem 3 entrades dobles per la festa de presentació a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm
Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Jove per sempre

Que sempre facis coses per als altres i deixis que ells les facin per a tu
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix