Foto: Fundació Catalunya-La Pedrera


Duen el ritme a dins i a fora. La noia del contrabaix quan no mou els dits entre les cordes pica la cuixa. El trompeta balla. El teclista mou el cap. Tenim Barcelona sota els peus. Som al terrat de la Pedrera, on s’inaugura una proposta que fa olor d’estiu: l’edifici de Gaudí aposta pel jazz i ho fa tots els vespres de divendres i de dissabte, fins al 10 de setembre, amb el cicle Nits d’estiu. Avui, una mica més a prop del cel, viatgem cap a Orleans. El conjunt Jazz Care All Stars té clar a qui anem a veure: el rei d’aquest gènere, Louis Armstrong.

La vie en rose

El tarannà del jazz és aquest caminar a poc a poc. Tenir temps d’assaborir el que la música diu. Ara parla un instrument i ara respon l’altre: és el respecte del diàleg que s’escolta i que s’explica per construir, entre tots, una mateixa història. Per convidar el qui tenen al davant a deixar-se endur, a poc a poc. Que no hi ha presses. Perquè sedueix i, gairebé sense adonar-te’n, ja li estàs seguint el joc: balancejant les espatlles lentament. Formant part del que diuen.

Do you know what it means to miss New Orleans?

Parlen dels records, de l’ahir. Però aquesta veu greu que s’arrossega en qualsevol moment es pot convertir en una festa. Desinhibida, que gairebé sembli que l’hem improvisada. Que, aquí, entre copes que brinden, o en qualsevol altre lloc, només calguin els instruments i les ganes de passar-ho bé. A aquells que anaven aplaudint per formar part de l’espectacle se’ls escapa la música de les mans i els arriba als peus. Mouen el cos, inventant-se una petita pista de ball.

What a wonderful world

Potser l’encant del jazz és la seva elegància i sensualitat. El saber fer, amb aquest punt despreocupat i amb les ganes de compartir. De convidar-te a tu i a mi i a qui hi hagi al costat a formar part del que expliquen. Sigui on sigui: a Nova Orleans o al terrat amb vistes a Barcelona. Amb un tempo lent o més accelerat, amb el qual balles sense saber que balles. I es va fent fosc gairebé sense adonar-te’n. I arriba l’estiu.


Nou comentari

El piano

Comparteix

Moonlight Shadow

I stay, I pray / See you in heaven one day
Comparteix

Delirio de grandeza

Espero con el tiempo justiciero / que retornes buscando una ilusión de amor
Comparteix

Raindrops Keep Fallin’ on My Head

I'm never gonna stop the rain by complaining
Comparteix

Could You Be Loved

We've got a mind of our own/ So go to hell if what you're thinking is not right

Passadís

Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants
Comparteix

La llum dibuixada

14 il·lustracions on la vida s'imagina a través de finestres il·luminades
Giorgio Morandi. Natura morta, 1953-1954 © Giorgio Morandi, VEGAP, Madrid, 2021
Comparteix

Giorgio Morandi, la ressonància infinita

La Pedrera fa un recorregut retrospectiu per l'obra del pintor i gravador italià

Comparteix