Del segle XX a mitjans dels setanta,
una fornada de malalts del cel
van viatjar a l’arcàdia somiada,
proa a la llum, navegant a la contra del vent.

Ànimes orfes, absència divina,
encarnacions que travessen el temps,
en la cruïlla de nous i vells mites
portes s’obriren a la percepció de la ment.

Dóna’m cel amb el cor,
lleva el vel a la mort.

Foc de l’esperit als descampats del seny,
peten els miralls i al darrere només hi ha
un present etern.

Blues oriental al cafè Malatesta,
còsmica dèria, els ulls extasiats,
comunitat de raó i psicodèlia,
naturalesa dispersa en mil realitats:
estranyes, forànies, llunyanes,
abstractes, penjades en cordes,
molt rares, alienes, connexes,
perfectes, para… paral·leles.

Llarga és la història i no s’ha acabat.

Foto: Jordi Palmer

Nou comentari

El piano

Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat

Passadís

Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat

Comparteix