“Seria un líder sense por, seria un tipus alfa. Què se sent quan tothom et creu? Estic tan farta de córrer tan ràpid com puc preguntant-me si arribaria més lluny si fos un home.” Taylor Swift (1989) va escriure The Man mentre es plantejava com hauria estat la seva carrera musical si no hagués estat una dona. “No mourien el cap ni qüestionarien quant del que tinc mereixo, com anava vestida, si era grollera.” Ara, al videoclip d’aquesta cançó s’ha convertit en un home per exemplificar el masclisme que hi ha en la indústria musical. Al final del vídeo la directora del rodatge s’adreça al protagonista i li pregunta: “Podries intentar ser una mica més sexi i simpàtic?”


I would be complex
I would be cool
They’d say I played the field before
I found someone to commit to
And that would be okay
For me to do
Every conquest I had made
Would make me more of a boss to you

I’d be a fearless leader
I’d be an alpha type
When everyone believes ya
What’s that like?

I’m so sick of running
As fast as I can
Wondering if I’d get there quicker
If I was a man
And I’m so sick of them
Coming at me again
‘Cause if I was a man
Then I’d be the man
I’d be the man
I’d be the man

They’d say I hustled
Put in the work
They wouldn’t shake their heads
And question how much of this I deserve
What I was wearing, if I was rude
Could all be separated
From my good ideas and power moves
And we would toast to me,
Oh, let the players play
I’d be just like Leo, in Saint-Tropez

I’m so sick of running
As fast as I can
Wondering if I’d get there quicker
If I was a man
And I’m so sick of them
Coming at me again
‘Cause if I was a man
Then I’d be the man
I’d be the man
I’d be the man

What’s it like to brag about raking in dollars
And getting bitches and models?
And it’s all good if you’re bad
And it’s okay if you’re mad
If I was out flashin’ my dollas
I’d be a bitch, not a baller
They’d paint me out to be bad
So it’s okay that I’m mad

I’m so sick of running
As fast as I can
Wondering if I’d get there quicker
If I was a man (you know that)
And I’m so sick of them
Coming at me again (coming at me again)
‘Cause if I was a man (if I was man)
Then I’d be the man (then I’d be the man)

I’m so sick of running
As fast as I can (as fast as I can)
Wondering if I’d get there quicker
If I was a man (hey!)
And I’m so sick of them
Coming at me again (coming at me again!)
‘Cause if I was a man (if I was man)
Then I’d be the man
I’d be the man
I’d be the man (oh)
I’d be the man (yeah)
I’d be the man (I’d be the man)

Nou comentari

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix