Mans de terra

Tres dies després/ la porten a ella, inconscient, al llit del costat

Arxivat a: Verdcel, El piano

Estrenem el videoclip de la cançó Mans de terra, del llibre-cd SOS. Memòria d’una pandèmia, de VerdCel. Explica la història real d’una parella que fa més de seixanta anys que estan junts, i que han superat el coronavirus. Hi participa Ivette Nadal, i el vídeo és obra de Queralt Antú, d’Ovni Medial lab.


Corria el 57 quan els dos es van trobar.
Més de seixanta anys estimant-se.
De la vida, companys.
I ara, fa poc, ell reposa en un llit
d’un hospital ple de tubs respirant.
Tres dies després
la porten a ella, inconscient, al llit del costat.
Tot i els ulls tancats,
senties l’energia que entre els dos es desprenia.
 
Passat un temps els van separar,
habitacions, corredors, plantes, amunt i avall,
a molta distància, allunyats,
la desconnexió es feia notar.
 
I ella va fer el possible per tornar a estar junts.
Pètals d’una mateixa flor que reviscolen en estar plegats.             
 
Va ser preciós, en despertar,
veure’s l’un al costat de l’altre.
Va ser preciós, en despertar,
veure’s l’un al costat de l’altre.        
 
La millor medicina,
espai de tendresa, bonhomia.
Ajuntaven les tauletes per menjar cada dia.           
El personal al seu voltant
se sorprenia i deia: “Ens morirem d’amor”.
Era un bàlsam, eixir de l’ombra d’opressió.
Desfer-se de la boira d’angoixa i tristor.
 
Va ser preciós, en despertar,
veure’s l’un al costat de l’altre.
I ara marxen agarrats del braç.
Aplaudeixen elles plorant. 
 
“Un capítol difícil de la vida,
i alhora un regal poder continuar.
Gràcies a la gent que ens ha cuidat.
A més d’infermeres,
sou àngels, mans del cel.
Pensar que no podria estar amb ell.
Que no la podria tornar a agafar de la mà. 
Ha sigut terrible, però ho hem superat”.
 
Raonen, arrambats,
mentre es graten les mans.
 
Va ser preciós, en despertar,
veure’s l’un al costat de l’altre.
I ara marxen agarrats del braç.
Aplaudeixen elles plorant. 

Va ser preciós, en despertar,
veure’s l’un al costat de l’altre.
I ara marxen agarrats del braç.
Aplaudeixen elles plorant d’alegria i goig.

 

Nou comentari