A Margalida

Vas volar sens dir res,/ deixant-nos només/ el cant del teu riure

Arxivat a: Joan Isaac, Música, El piano

“Mentre hi hagi memòria col·lectiva en aquest país, seguiré cantant aquesta cançó.” Joan Isaac va publicar el 1977 A Margalida, una cançó que parla de la companya sentimental de Salvador Puig Antich, el jove anarquista –nascut el 30 de maig del 1948– que va ser executat el 2 de març del 1974.

La mateixa Margalida Bover, en una entrevista a Nou Cicle, explicava: “Sempre recordaré quan vaig obrir la porta, ens vam veure i no vam deixar de mirar-nos. Va ser descobrir l’amor de la meva vida, la persona que voldries tenir sempre al teu costat. Des del primer moment vam parlar de tot i dels somnis que compartíem. Tenir quatre fills, viure a la Cerdanya, ens agradava la muntanya, passejar, caminar, una casa gran per compartir-la amb gent”.

Joan Isaac explica que “va ser una història molt viscuda, molt propera, perquè compartia el sofriment absolut d’una família i la ràbia social pel fet d’aquell assassinat, d’aquell judici sense proves”.  


Vas marxar no sé on.
Ni els cims ni les aus
no et saben les passes.
Vas volar sens dir res,
deixant-nos només
el cant del teu riure.

No sé on ets, Margalida,
però el cant, si t’arriba,
pren-lo com un bes.
Crida el nom
del teu amant,
bandera negra al cor.

I potser no sabràs
que el seu cos sovint
ens creix a les venes,
en llegir el seu gest
escrit per parets
que ploren la història.

No sé on ets, Margalida,
però el cant, si t’arriba,
pren-lo com un bes.
Crida el nom
del teu amant,
bandera negra al cor.

I que amb aquesta cançó
reneixi el seu crit
per camps, mars i boscos,
i que sigui el seu nom
com l’ombra fidel
que és nostra tothora.

No sé on ets, Margalida,
però el cant, si t’arriba,
pren-lo com un bes.
Crida el nom
del teu amant,
bandera negra al cor.
 

Comentaris

    Anònim Setembre 18, 2018 3:11 pm
    Aeternum
    Anònim Setembre 17, 2020 2:54 pm
    impressionant i magnífica cançó
    Anònim Setembre 17, 2020 7:11 pm
    Una gran cançó, feta per denúncia un crim horrible, i una gran història, d'amor
    Josep Bonnín Setembre 17, 2020 11:17 pm
    El franquisme, fou enfeblint, i va acabar amb assassinats, el què havia fet sempre. La transició fou una gran traïció. I ara el franquisme és vigent a la pseudo democracia española.
    Anònim Setembre 18, 2020 9:27 am
    El sacerdot d'On jo treballava era el de la presó I em va dir que era una gran persona.

Nou comentari