El meu carrer és fosc i tort,
té gust de port i nom de poeta.
Estret i brut, fa olor de gent
i té els balcons plens de roba estesa.
El meu carrer no val dos rals:
són cent portals trencats a trossos
i una font on van a abeurar
infants i gats, coloms i gossos.
És un racó on mai no entra el sol,
un carrer qualsevol.
El meu carrer té cinc fanals
perquè els xavals llancin pedrades.
Hi ha una pensió i tres forns de pa,
i un bar a cada cantonada.
El meu carrer hi ha gent d’arreu
que penca i beu, que sua i menja,
i es lleven amb el primer sol,
i van al futbol cada diumenge,
o a fer esparralls al volantí,
o a fer un dòmino amb vi.
El meu carrer és un infant
que va berenant pa amb oli i sucre,
i juga a daus i a cavall fort,
mig bo, mig bord, escolà i cuca.
El meu carrer del barri baix
viu al calaix de les baldufes,
amb patacons i l’àlbum Nestlé
i els trossos d’una vella estufa.
I a poc a poc se’ns fa malbé
el nostre carrer.
1
0
