En aquell petit cafè, on no hi volen entrar
ni la llum del carrer, ni la gent assenyada,
vaig trobar el teu mirar, melangiós i llunyà,
com la boira que neix al port de matinada.

Et vaig donar una mà i em vas seguir a la nit
com un gosset perdut que prega una carícia.
Vas omplir de colors la tristor del meu llit,
de vermells de capvespre i de verds de Galícia.

I el meu racó va a ser el teu racó també.
Eres jove i bonica.
Vaig començar jugant i et vaig anar estimant
de mica en mica.

Em vaig acostumar a poc a poc al teu nom,
a la teva escalfor i a les teves paraules,
al soroll del teu pas pujant els esglaons
i a la teva manera de parar la taula.

A l’olor de les teves mans que cada nit
voltaven el meu cos com una fina gasa.
Però tot es va ensorrar quan et vaig sentir dir:
“Me’n vaig a buscar el sol. És molt fosca la casa”.

“Ningú m’està esperant. Gràcies per tot, Joan.”
Eres jove i bonica.
Se’n va anar de repent el que vaig anar perdent
de mica en mica.

Vaig sentir tant de fred aquelles nits d’estiu.
Vaig maleir mil cops la petita taverna.
Quantes tardes he anat a dur el meu plor al riu.
Quantes nits he passat en blanc, com la lluerna.

Però em vaig acostumar també a viure tot sol
sense estripar els papers, ni les fotografies.
Si tinc fam, menjo pa. Si tinc fred, encenc foc
i penso: “Si avui plou, demà farà bon dia”.

I torno a anar al cafè i penso que potser
tu eres jove i bonica.
Però, el temps ha anat passant
i jo t’he anat oblidant de mica en mica.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a maig 24, 2018 | 11:13
    Anònim maig 24, 2018 | 11:13
    ... i continuo plorant...
  2. Icona del comentari de: MARIA DOLORS CRUELLS a maig 26, 2018 | 09:58
    MARIA DOLORS CRUELLS maig 26, 2018 | 09:58
    Aquesta cançó.me la se. Llastima del.autor.que ha demostrat que sap.fer lletres... Aixo.no treu que sigui.un gran insensible a la citació..de repent he vist exactament qui.es Serrat...de mica en.mica es destapa que es un negoci aixo.de la canço.i.ven mes a la resta de España grande i. Libre! Tanta sensibilitat..i.no.li.deixa veure la trista cituacio dl que figura.que es tambe el seu pais.. Mai mes vull fer de les seves cançons un.meu referent

Nou comentari

El piano

Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat

Passadís

Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat

Comparteix