Mirada estràbica

El Jaume té dues mames,/ i quan li agafa la vergonya s’amaga entre les seves cames

«Volíem parlar de la diferència sense caure en el “Tu ets especial”, “Pots superar-te”, sinó anant a la realitat, al que som i donant-hi un to planer». Ens ho explica Rikki Arjuna, educador social i músic del grup Xiula, que han tret el disc Descontrol parental, on trobem el rap Mirada estràbica, que toquen amb la pianista Clara Peya. 

«Quan vaig acabar les dues primeres estrofes, em vaig sentir amb la necessitat de parlar del que li passa a la meva filla petita, i ho vaig abocar de cop a la tercera estrofa [I després hi ha la Lluna…]. Quan ho vaig cantar als del grup, ens vam emocionar molt». Us convidem a escoltar-la i a veure’n el videoclip, en què tots els dibuixos han estat fets per infants a qui els van passar una frase de cada personatge de la cançó perquè s’inspiressin.


El Jaume té dues mames, 
i quan li agafa la vergonya s’amaga entre les seves cames.
L’Esther va néixer amb un sol braç,
però l’hauries de veure com n’és de bona fent gimnàs.
El Gael te més de tres-centes pigues,
ho sabem perquè van comptar-les totes, les seves amigues.
La Patrícia sempre ha portat ulleres,
al cotxe li agrada mirar l’asfalt calent de les carreteres.
El Francesc fa dos anys es deia Lara,
van estar quatre mesos decidint el nom amb la seva mare.
La Valentina fa futbol i és la pitxitxi,
però no éstà pas inquieta esperant que algun gran equip la fitxi.
El Moha té un trastorn de l’espectre autista,
li poses un tema de Xiula i es torna el rei de la pista.
La Jéssica està enamorada de la Ruth
i li escriu en un paper el més bonic que se li acut.
L’Oriol quan parla a vegades tartamudeja
i té unes expressions tan ocurrents que a mi em provoca un pèl d’enveja.
La Yasmina és la més alta de la classe,
ens mira a tots des d’allà dalt i pregunta Ola k ase?
El Patrick té dos papes,
és tan xerraire que no calla ni cosint la boca amb grapes.
La Berta es mou pel món amb cadira de rodes,
no vegis com flipava a primera fila en el concert dels Jonas Brothers.
 
La mirada poc centrada,
que és la primera vegada,
que em mires tan fix,
podríem ser amics.
 
El Samuel viu en un centre residencial,
li estan muntant a l’habitació una nau espacial.
La Maria no pot menjar gluten,
li encanta tocar la farina i notar que les mans s’embruten.
El Jose viu amb la seva iaia Loli,
diumenge van acabar els dos vermells quan van tornar d’un Holi. 
La Carmina ens parla amb les mans,
i ha aconseguit que al pati no es molestin ni petits ni grans.
El Biel té síndrome de Down,
mou les caderes com aquell cantant que no coneix, James Brown.
La Judith confón el vermell i el verd,
és molt bona trobant el seu hàmster quan es perd.
El Macià cada divendres fa dansa,
si sona bona música, el tio mai es cansa.
L’Ona va tenir un càncer en un os prop del maluc,
i ara et ven una pulsera i diu: jo ajudo tant com puc.
El Yussuf té el fèmur de titani,
i és tan valent que va creuar en barca tot el Mediterrani.
La Nayeli necessita moure’s quan és a l’aula,
i mira quins dibuixos més currats que té a la taula.
Al Ponç li agrada jugar amb nines,
fa diàlegs molt més guais que amb les patrulles canines.
La Clara arriba als llocs tot xino-xano,
i ara estic feliç que sigui ella qui toqui el piano.
 
La mirada poc centrada,
que és la primera vegada
que em pugen formigues,
podríem ser amigues.
 
I després hi ha la Lluna,
el regalet que no esperàvem i que ens va venir tot d’una,
amb una mutació genètica que de manera frenètica
ens ha canviat la vida d’una forma bastant poètica.
A la meva ninona, que li falta l’equilibri,
però que amb la mà ens acarona, i és genial que amb això vibri.
I és que hi van haver dies que només vèiem tragèdia,
Se’ns anava omplint la casa de joguines i ortopèdia.
I amb això vas fent, vas tancant ferida,
que segueix coent, però és que això és la vida.
I et pot semblar que amb la vida haurem generat un deute,
però és que també en tenim una altra, que ara és fisioterapeuta.
I l’Aixa baixa fins a la Lluna
que té atrofiat el cerebel,
però que ens està donant més llum, mireu amunt,
que la lluna del cel.
 
La mirada poc centrada,
que és la primera vegada
que et penso escrita,
t’estimo, petita.
 


 
 

Comentaris

    Anònim Novembre 26, 2020 12:40 pm
    2020 Gran, m'emocionat. No deixes de escriure.
    Merceneta Novembre 26, 2020 1:12 pm
    Molt tendre i molt encertat tot!
    Anònim Novembre 26, 2020 3:10 pm
    Coratge,voluntat, imaginació!!! Una feina que no té preu! Felicitats!
    Anònim Novembre 26, 2020 5:33 pm
    Gràcies per aquesta cançó!
    Anònim Novembre 26, 2020 7:42 pm
    Una profesión de corazón
    Anònim Novembre 26, 2020 9:12 pm
    Gràcies per fer perites obres d’art com aquesta!
    Anònim Novembre 26, 2020 10:04 pm
    Un petó i molts ànims.
    Anònim Novembre 26, 2020 10:13 pm
    No tinc paraules per definir aquesta canço.
    Anònim Novembre 26, 2020 10:20 pm
    Molt bonica la cançó i currada la lletra. He quedat il.luminat gràcies a la Lluna i tots i totes elles. Gràcies!
    Anònim Novembre 26, 2020 10:33 pm
    Tendresa abundan, feta poesía.
    Anònim Novembre 26, 2020 11:15 pm
    Son models a, seguir de l'essėncia humana
    Anònim Novembre 27, 2020 12:36 am
    Somie amb una societat inclusiva, que no integradora en què tots s'ajudem per a veure'ns i viure perquè tot ésser humà se senta digne de ser un entre tants.
    Anònim Novembre 27, 2020 8:15 am
    Molt emocionant i mostra el poder de l’amor
    Anònim Novembre 27, 2020 9:13 am
    Obre els ulls ,obre les orelles tu que en tens i adona't del mon com és
    Anònim Novembre 27, 2020 9:16 am
    Obre els ulls, obre les orelles. Adona't del mon tal com és i accepte'l
    Anònim Novembre 27, 2020 10:18 am
    Preciós, tendre, ple d'amor. Quanta gent bonica!!!!
    Anònim Novembre 27, 2020 11:54 am
    Poner los pies en la tierra y ver y sentir todo lo que tenemos a nuestro alrededor .
    Anònim Novembre 27, 2020 1:48 pm
    Precios. Ojalá tots dediquesim 2 minuts per pensar siempre lo positiu de tot,mirar endavent i afrontar el mes maco i apreciar el que tenim la VIDA .
    Anònim Novembre 27, 2020 3:53 pm
    Lliçons de vida, molt emotiu.
    Anònim Novembre 27, 2020 6:14 pm
    Fantàstica cançó plena d,amor!!!
    Anònim Novembre 27, 2020 7:24 pm
    Pel de gallina
    Anònim Novembre 27, 2020 8:40 pm
    Visca la diversitat! Visca la delicadesa i les paraules tant precioses que has trobat per crear aquesta cançó!
    Anònim Novembre 28, 2020 9:13 am
    Xute d'energia i vitalitat que ens recordes que és la vida, no paris segueix compartint, sempreeeee, preciòs. Amuuunt?
    Anònim Novembre 28, 2020 10:45 am
    Endavant Xiula, ens necessitem tots!!! La teva Lluna i totes les llunes ens fan caminar cap a l'escola inclusiva, cap a la societat inclusiva. No deixem mai de treballar i de fer d'altaveu de les llunes que la tenen més fluixeta. Gràcies!!
    Anònim Novembre 28, 2020 12:57 pm
    Que real! Així es la vida! Endevant....!!
    Anònim Novembre 28, 2020 2:33 pm
    M'ha encantat i emocionat!
    Anònim Novembre 28, 2020 5:22 pm
    Sense paraules ...expectacular
    Adela Novembre 28, 2020 11:52 pm
    Gràcies per compartir la diversitat i les histories de superació amb tant d'amor ❤️
    Anònim Novembre 29, 2020 6:51 am
    Descobrint realitats, i seguiu amb coratge vides, que tenen ànima i cor, m'agradat molt!!!
    Laura R Novembre 29, 2020 7:14 pm
    Continua escrivint, donant amor i tendresa ❤️
    Anònim Novembre 29, 2020 11:46 pm
    Tinc un petit amb una malaltia minoritària greu i em va arribar al cor.
    Loladp Desembre 3, 2020 10:41 am
    Brutal!
    Anònim Desembre 5, 2020 5:11 pm
    M'ha encantat! Quina tendresa!

Nou comentari

Sorolla i la llum
Un recorregut per 14 pintures de l'artista valencià que mostren l'evolució de la seva obra
Més entrades...