Músic de carrer

I el matí sempre m'aparta,/ no hi seré per despertar-te,/ em va agradar estimar-te ahir

Arxivat a: Txarango, El piano


Vaig caminant com el firaire,
pres del seu ball sota els estels.
Des de la Barcelona al Caire,
canten sirenes cançons rebels.

Duc els tambors d’un mar en ruïnes,
sóc pastor, he arrambat tot un circ,
sempre a punt per robar a la lluna.

Jo sóc músic de carrer.
Del teu pas sóc titellaire.
Deixo l’alegria a l’aire
per quan vulguis parar el temps.

Sóc fill del mar que desespera
duc a la sang el seu verí
sobre la pell el sol ens crema,
si estem junts, crema la nit.

Malgrat camino sense cap casa
sóc l’aixopluc dels teus petons
vinc a encendre foc a la plaça.

Jo sóc músic de carrer.
Del teu pas sóc titellaire.
Deixo l’alegria a l’aire
per quan vulguis parar el temps.

Que s’encenguin els tambors
al ritme de la tempesta,
t’he buscat entre la festa,
perquè explotin al teu cos.

De les valls fins a les dunes
el teu cos sota la lluna
m’ha atrapat quan cau la nit.
I el matí sempre m’aparta,
no hi seré per despertar-te,
em va agradar estimar-te ahir.

De les valls fins a les dunes
el teu cos sota la lluna
m’ha atrapat quan cau la nit.
I el matí sempre m’aparta,
no hi seré per despertar-te,
em va agradar estimar-te ahir.

Jo sóc músic de carrer.
Del teu pas sóc titellaire.
Deixo l’alegria a l’aire
per quan vulguis parar el temps.

Que s’encenguin els tambors
al ritme de la tempesta,
t’he buscat entre la festa,
perquè explotin al teu cos.
 

Comentaris

    Mónica Pin Álvarez Març 5, 2017 1:54 pm
    Quin goig quan els carrers o places tenim música i mimos. La gent que surt de passeig amb els fills, tots aplaudim. Molt bona cançó de carrer.

Respon a Mónica Pin Álvarez Cancel·la les respostes

Quan Robert Capa va retratar la guerra a Aitona
Hi havia arribat com a fotoperiodista de la darrera ofensiva de l'exèrcit republicà a Catalunya
Més entrades...