La Maria i el Marcel,
de costat en una barra,
es miren i fan glopets
a les respectives canyes.
Ell vesteix tot de vermell,
ella emplena un crucigrama.

Ai Maria, ai Marcel,
qui s’acosta a parlar amb l’altre?
Qui s’arrisca a fracassar?
Qui saltarà sense xarxa?
Ell la vol treure a ballar,
ella se’l vol endur a casa.

Et convidaria a vi,
seria dolç, seria amable,
si volguessis seure amb mi,
quin moment més agradable!

Tancaríem el local,
la nit seria tan llarga.
Marxaríem els dos junts
d’aquesta ciutat tan rara
i tindríem fills ben forts
i una casa amb balconada.
El Marcel allarga un braç,
la Maria somriu a l’aire.

Però l’estona ha anat passant
i no troben les paraules.
Ell demà serà capaç,
ella demà estarà més guapa.
És nit freda per ser abril
no s’està enlloc com a casa.

Foto: Mireia Grau

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix