Va haver una festa com Déu mana,
hi havia els Strombers tocant
en un poble de gent de puta mare
i era la nit de Sant Joan.
D’alegria, de fum i beure,
no en va faltar pas ni un instant
i ben d’hora a ritme de rumba
un ja es va anar despullant.
I els nois i noies d’ulls vermells
i de boca ampla no paraven de ballar
i no s’estaven de cridar:
Strombres, torneu a començar,
farem de la nit més curta
la més llarga de l’any.
Sí, sí, sí, Strombers, torneu a començar
tots fumant, cantant, bevent, ballant,
visca la nit de Sant Joan.
Amb bona música aquella nit, la nit sencera,
no es podia fotre abaix ni el seu conyac.
Ara un rock, ara una rumba i ara un reggae, un ska.
Ara un vals, una ranxera, un moment i un xaxaxà.
I es nava fotent de dia i en Jack que no apareixia.
La nit de Sant Joan és nit d’alegria,
doneu-me xampany, doneu-me xampany.
Que la nit de Sant Joan és nit d’alegria,
feu arribar algun peta, un cubalibre i més xampany,
tots fumant, cantant, bevent, ballant,
visca la nit de Sant Joan.
Com que no n’hi havia prou
amb una lluita teatral al mig del jardí,
i preciosa aquella nit quan ja no era nit
un saxo de seda feia el so dels carrers.
I els nois i noies d’ulls vermells
i de boca ampla no paraven de ballar
i no s’estaven de cridar:
Strombres, torneu a començar,
farem de la nit més curta
la més llarga de l’any.
Sí, sí, sí, Strombers, torneu a començar
tots fumant, cantant, bevent, ballant,
visca la nit de Sant Joan.
La nit de Sant Joan és nit d’alegria,
doneu-me xampany, doneu-me xampany.
Que la nit de Sant Joan és nit d’alegria,
doneu-me xampany, doneu-me xampany.
La nit de Sant Joan és nit d’alegria,
doneu-me xampany, doneu-me xampany.
Que la nit de Sant Joan és nit d’alegria,
doneu-me xampany, doneu-me xampany.
