No sé què sent
ací assegut encara,
esperant-te amb l’anhel dels nous.
He imaginat
la teua pell completa
com un mapa estès sobre el meu mar.
No hi ha demà si no ets amb mi
acaronant-me, potser besant-me
i tot a plena llum.
L’última ràtzia
ens va donar la flama
per encendre torxes al camí.
Sempre present
et tinc en els meus llavis
que tu escoltes com la teua veu.
No hi ha demà si no ets amb mi
acaronant-me, potser besant-me
i tot a plena llum.
He imaginat. Sempre present. Et vull amb mi.
En els papers
els necis t’intoxiquen
i t’amaguen, no en volen saber res.
Et vull amb mi,
la teua pell completa,
com un somni.
Vine, llibertat!
No hi ha demà si no ets amb mi
acaronant-me, potser besant-me
i tot a plena llum.
