No tornaràs

Calaixets plens de fotos/ cruels que ens delaten


Les formigues que viuen
sota la nevera,
aquell pany de la porta
que s’ha d’apariar,
un tros de llonganissa
que no era tan seca,
i l’avís de correus
que sempre arriba tard.

Flors de plàstic marcides,
antigues llibretes,
la llum quieta i vermella
del contestador,
una vella faldilla
que t’anava estreta
i fa més de vint dies
que penja al balcó.

La torreta
on plantàvem maria
i per dissimular
un brot de camamilla
ara dorm avorrida
plena de burilles
que no cal regar.

No tornaràs.
No tornaràs.
No tornaràs.

Calaixets plens de fotos
cruels que ens delaten,
aquell pòster d’Holanda
que s’ha d’emmarcar,
una tapa de vàter
que és sempre aixecada
i la pasta de dents
seca i sense tapar.

Llibres vells
plens de dedicatòries
que ara fan tant de mal,
mitjons bruts o pitjor:
que han perdut la parella
i de pas amb ella,
tota utilitat.

No tornaràs. 
No tornaràs. 
No tornaràs.
 

Nou comentari

Coneix la història de les científiques
El CosmoCaixa posa el focus en la imprescindible aportació de les dones al món científic
Més entrades...