Ofegaràs milers de crits,
buidaràs els carrers.
Brutes de sang, les teves mans
tacaran el teu nom.
Qui sembra misèria recull la ràbia,
ràbia del qui despert
la indiferència i la calma mata
i defensa el seu dret a ser.

I amb total impunitat
tanqueu ulls que ja mai més podran mirar
aquest món que està malalt,
que agonitza d’egoïsme i de maldat.
I amb total impunitat
colpegeu les nostres mans que estan amunt
demanant que us atureu
i així pugui ressonar la nostra veu.

No volem més cops.

T’amagaràs darrere l’escut,
no sabrem mai qui ets.
Els teus sentits refusaran els nostres clams.
Qui sembra la por recull el dolor,
dolor dels qui ara dempeus
criden amb força la seva història
i recuperen el seu poder.

I amb total impunitat
tanqueu ulls que ja mai més podran mirar
aquest món que està malalt,
que agonitza d’egoïsme i de maldat.
I amb total impunitat
colpegeu les nostres mans que estan al cel
demanant que us atureu
i així pugui ressonar la nostra veu.

No volem més cops.

Nou comentari

Comparteix