Senzillament se’n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila, i fina.
Som actors que a voltes,
espectadors que a voltes,
senzillament i com si res, la vida ens dona i pren paper.

Serenament quan ve l’onada, acaba,
i potser en el deixar-se vèncer comença.
La platja enamorada
no sap l’espera llarga
i obre els braços no fos cas, l’onada avui volgués queda’s.

Així només, em deixo que tu em deixis;
només així, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.
Molt blanc…

Sovint és quan el sol declina que el mires.
Ell, pesarós, sap que, si minva, l’estimes.
Arribem tard a voltes
sense saber que a voltes
el fràgil art d’un gest senzill, podria dir-te que…

Només així, em deixo que tu em deixis;
així només, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.
Molt blanc…
Molt blanc…

Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.
Molt blanc…

Facebook: Lluís Llach

Comentaris

  1. Icona del comentari de: ISAAC GONZÁLEZ BERTRÁN a maig 31, 2017 | 13:19
    ISAAC GONZÁLEZ BERTRÁN maig 31, 2017 | 13:19
    Bonica i tendre cançó de un gran cant-autor com es en LLUIS LLACH. Enhorabona amic. En permt-ho afegir-hi...."Amics per sempre" !!!
  2. Icona del comentari de: Coralsm 1 a juny 02, 2017 | 19:01
    Coralsm 1 juny 02, 2017 | 19:01
    La tristesa ens dona la possibilitat de sentir, d emocionar nos davant la bellesa de les paraules. Un petó, familia d en Carles.
  3. Icona del comentari de: FINA TORRA TORRAS a juny 02, 2017 | 19:29
    FINA TORRA TORRAS juny 02, 2017 | 19:29
    Es una de les meves cancons preferides d en Lluis Llach. En LLACH, sempre tan proper... Al Teatre Nacional amb la Triada vaig tenir l honor de poder me fer una foto amb ell... Continua sent el millor!!!!!!
  4. Icona del comentari de: Paton a juny 02, 2017 | 19:43
    Paton juny 02, 2017 | 19:43
    Estic molt trist, avui ha marxat un "amic" el que no coneixia en persona, però de veritat us ho dic trobaré a faltar els articles, llibres, conferències... A tota la familia una abraçada molt forta.
  5. Icona del comentari de: Anònim a juny 02, 2017 | 20:07
    Anònim juny 02, 2017 | 20:07
    Tans sols sento tristesa per la gent que deixa. Ell, sigui on sigui seguirà disfrutant. Els qué quedam som els que sofrim. I sofrim per nosaltres. No per ells. Estic contenta perque allà on sigui hi trobarà el meu fill i podràn riure i aprendre l' un de l ' altre. Una abraçada enorme a l ' Eva i a tota la familia.
  6. Icona del comentari de: Mercè Pampliega a juny 02, 2017 | 20:43
    Mercè Pampliega juny 02, 2017 | 20:43
    Ha marxat l'home de la paraula esmolada i precisa, una abraçada molt forta familia d'en Carles.
  7. Icona del comentari de: Anònim a juny 02, 2017 | 21:21
    Anònim juny 02, 2017 | 21:21
    Tot i no conèixe'l personalment, sento una profunda tristesa, com si m'hagués deixat un amic molt proper. Trobaré molt a faltar els teus articles, la teva saviesa, la teva claretat...moltes gràcies per tot el que ens has donat i tot el que ens has deixat. El teu llegat queda entre nosaltres. Una abraçada a la familia.
  8. Icona del comentari de: EstherBonjoch a juny 02, 2017 | 22:08
    EstherBonjoch juny 02, 2017 | 22:08
    Avui és un dia molt trist, hi han masses dies tristos, aquest cop us ha tocat a vosaltres. Ho sento moltíssim, molta força. Una abraçada.
  9. Icona del comentari de: Yolanda Rodero a juny 02, 2017 | 22:17
    Yolanda Rodero juny 02, 2017 | 22:17
    Així estic avui.... gràcies per transmetre tant tots dos. Gràcies per el textos, articles, llibres.... gràcies perque al lleguir-vos sempre faig treball personal El meu condol, el meu agraïment.....
  10. Icona del comentari de: Anònim a juny 02, 2017 | 22:21
    Anònim juny 02, 2017 | 22:21
    Sóc mestra de professió i de vocació.Avui em sento trista i òrfena de qui ens va defensar i entendre sempre des dels mitjans. No el coneixia personalment..... però el me'l feina proper. Estimades fortes família del Carles.
  11. Icona del comentari de: Anònim a juny 02, 2017 | 22:38
    Anònim juny 02, 2017 | 22:38
    Eva, fills i família, sou afortunats per haver tingut a en Carles a les vostres vides i ell de tenir-vos a vosaltres. Molts ànims i una forta abraçada.
  12. Icona del comentari de: Mamanotieneblog a juny 02, 2017 | 22:46
    Mamanotieneblog juny 02, 2017 | 22:46
    Ho sento, una abraçada molt forta a tu i als vostres fills.
  13. Icona del comentari de: Anònim a juny 02, 2017 | 22:55
    Anònim juny 02, 2017 | 22:55
    Avui estic molt trista. No puc parar de pensar-hi.
  14. Icona del comentari de: Anònim a juny 03, 2017 | 00:15
    Anònim juny 03, 2017 | 00:15
    Penso q la teva energia campa per l.espai i et trobaràs amb els meus germans q des d,alli ens guarden i ens ajuden a superar la vostra absencia.Força familia. .
  15. Icona del comentari de: Mercè Bosch a juny 03, 2017 | 01:06
    Mercè Bosch juny 03, 2017 | 01:06
    Fa poc vas escriure que admiraves els pares de l'Alan (els meus cunyats), jo també els admiro, però també t'admiro a tu, t'he anat seguint, t'he vingut a veure en algunes xerrades, t'he llegit articles i llibres, i admiro com has sabut aproparte a les persones de la millor manera, amb humor. Allà on siguis, faras somriure l'Alan, n'estic segura.
  16. Icona del comentari de: Encalu a juny 03, 2017 | 06:59
    Encalu juny 03, 2017 | 06:59
    Què dir-te en aquests moments en què hom sent un buit tan gran...!!! Serà ell mateix qui et donarà la força per a seguir endavant. Una abraçada molt sentida per a tu i els teus Eva!!! EncarnaCaLu
  17. Icona del comentari de: Estherf a juny 03, 2017 | 08:00
    Estherf juny 03, 2017 | 08:00
    L'essencial es diu amb senzillesa.
  18. Icona del comentari de: Pere Moreno a juny 03, 2017 | 10:04
    Pere Moreno juny 03, 2017 | 10:04
    Avui ens ha deixat el seny amb humor, la mirada de la realitat del día a día amb optimisme i sabiessa. Un petó, Carles!!!
  19. Icona del comentari de: Anònim a juny 03, 2017 | 13:37
    Anònim juny 03, 2017 | 13:37
    Hi ha persones que venen al món per fer-lo una mica millor. Poques. El temps just de presentar-se, deixar una bona petja, uns quants missatges -a tenir en consideració- i marxar. Ens calen més Carles Capdevila.
  20. Icona del comentari de: Anònim a juny 03, 2017 | 18:16
    Anònim juny 03, 2017 | 18:16
    Un petó.
  21. Icona del comentari de: Ramon Lopez Sanfeliu a juny 04, 2017 | 07:13
    Ramon Lopez Sanfeliu juny 04, 2017 | 07:13
    Una gran canç.
  22. Icona del comentari de: Aintza a juny 04, 2017 | 08:47
    Aintza juny 04, 2017 | 08:47
    Sento molt la gran pèrdua que esteu vivint la família i estem vivint persones que no el coneixíem però el recordarem molt. A mi m'ha fet veure l'educació des d'un altre punt de vista. Com ell deia "diguem-nos coses boniques" després d'una pèrdua és difícil pensar que la vida segueix... una frase que sempre m'ha servit per seguir endavant és "si plores per no poder veure el sol, les llàgrimes t'impediran veure les estrelles" així que a seguir endavant... una abraçada molt forta!!
  23. Icona del comentari de: Núria Pradas a juny 04, 2017 | 15:13
    Núria Pradas juny 04, 2017 | 15:13
    Quin greu, Eva. No per molt dites, les paraules perden força. Quin greu.
  24. Icona del comentari de: Berta M. a juny 04, 2017 | 22:58
    Berta M. juny 04, 2017 | 22:58
    Tan de bo la teva llavor germini i s'empelti força. L'esforç, des de la malaltia, ha estat un referent. Ens manca molta, molta gent com tu. A Igualada, les del curs "escriure la veritat" no t'oblidarem. Força ànim a la familia
  25. Icona del comentari de: Gràcies des del cor a juny 05, 2017 | 21:37
    Gràcies des del cor juny 05, 2017 | 21:37
    Estimat Carles ... .. allà on siguis segueix escrivint des del cor. Em resulta estrany expressar el sentiment que em va provocar escoltar aquest divendres de boca de la Mònica Terribas que t'havies anat ... Durant tot el dia vaig estar amb l'estómac encongit, segur que tu sabries expressar molt bé el que vull transmetre ....... Em costava entendre perquè els meus sentiments eren els que eren, potser definir-los com desolació seria el correcte, com si d'un familiar es tractés o potser d'un bon amic .... potser sigui la definició correcta, un bon amic. Avui des de la serenitat ho he entès. Des que vas fundar l'ARA t'he seguit cada dia, cada dia llegia els teus articles, m'has acompanyat a l'hora del cafè, he escoltat amb molta atenció tot el que comentaves a les tertúlies, t'he llegit a primera hora del matí, en el descans de les tardes de diumenge i he vist molts dels teus vídeos sobre l'educació dels fills. Vaig estar atenta a tot el que vas dir al teu comiat com a director de l'ARA ...... Quan vas decidir plantar-li cara a la teva malaltia. Te n'adones Carles? durant molt de temps he estat més pendent de tu que d'algun dels meus amics Un dia a l'aeroport, entre la multitud de la gent et vaig veure arribar amb una petita maleta, amb el teu somriure i amb la brillantor i l'expressió que sempre he trobat que han tingut els teus ulls, ho deien tot, com sempre des del cor. Al veure't et vaig dedicar un petit i tímid somriure, sempre des de la prudència, tu me'l vas tornar. Vaig seguir caminant pels passadissos de l'aeroport i sense tu saber-ho, vaig pensar que m'havies alegrat el dia. Tu el meu heroi, un dels meus escriptors preferits, una altra és l'Eva Piquer, si a ella també la segueixo ... .. Vaig seguir fins a trobar la porta d'embarcament i allà estaves tu, amb la teva petita maleta. Et vaig tornar a somriure tímidament, ja en aquell moment t'hauria dit que era una fidel seguidora de tot el que escrivies, però no em vaig atrevir i vaig seguir pensant que era un gran dia .... En entrar a l'avió no m'ho podia creure, et tenia al seient del costat!!! Va ser llavors quan el primer que et vaig dir és que m'encantava tot el que escrivies ... .. vas somriure i vam començar a conversar. Era un viatge curt, et vaig parlar de la intenció que tenia d'apuntar-me als cursos que feia la teva dona perquè m'agradava molt escriure, que encara no ho havia fet perquè no tenia temps, em vas preguntar a què em dedicava i va ser aleshores quan em vas parlar de la teva malaltia, ho vas fer amb l'espontaneïtat que et caracteritzava però la lluentor dels teus ulls havia canviat…. Al arribar al nostre destí et vaig dir que havia estat un plaer haver pogut parlar amb tu i ja ens havíem acomiadat quan et vas girar i em vas dir: Laia sobretot no deixis de fer res en aquesta vida que realment et faci feliç, fes aquest curs que et fa tanta il·lusió ... .. vaig entendre el teu missatge. (Encara no ho he fet) Des de la serenitat he comprès per què avui segueixo sentint el cor una mica encongit, tots els teus articles m'han fet d'una manera o una altra veure i viure la vida des d'un altre punt de vista. Els teus articles m'han fet viure l'adéu d'un familiar des de la serenitat, amb dolor, però un dolor més assossegat. Els teus articles i els de l'Eva em van fer molta companyia en aquella etapa tan dura... Gràcies des del cor. Aquest matí ja no he cercat la teva columna.... he llegit tots els articles que parlaven sobre tu, també n'he repassat alguns dels que ens has deixat... Diuen que ets una mica el que llegeixes... tinc "La vida que aprenc "a la meva tauleta de nit…. Carles, com ho farem sense tu? ens has deixat molt sols ......
  26. Icona del comentari de: Anònimmarta cairol a maig 07, 2019 | 21:27
    Anònimmarta cairol maig 07, 2019 | 21:27
    lluis felicitats quantes cançons tant boniques aquesta li vaix pona a la meva mare quant sen va ana pero ni han tantes que les sento i em cauen las llagrimes fas moure tots els sentimens am cancons d amor de lluita de tot felicitats lluis i gracies
  27. Icona del comentari de: Anònim a maig 09, 2019 | 20:55
    Anònim maig 09, 2019 | 20:55
    És un plaer recordar les precioses cançons d'en Lluís Llach.
  28. Icona del comentari de: Anna de L' Escala a octubre 26, 2019 | 12:55
    Anna de L' Escala octubre 26, 2019 | 12:55
    Dedico aquesta dolça cançó de' n Lluis Llach a la Jesus , amiga meva...que dimecres va iniciar un altre cami...i ja no esta entre nosaltres. Per la seva valentia i esperit de superació es mereix un bon record!! Igualment la dedico a en Toni de Caldes, persona amable i generosa, que també ens ha deixat

Nou comentari

El piano

Comparteix

Moonlight Shadow

I stay, I pray / See you in heaven one day
Comparteix

Delirio de grandeza

Espero con el tiempo justiciero / que retornes buscando una ilusión de amor
Comparteix

Raindrops Keep Fallin’ on My Head

I'm never gonna stop the rain by complaining
Comparteix

Could You Be Loved

We've got a mind of our own/ So go to hell if what you're thinking is not right

Passadís

Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants
Comparteix

La llum dibuixada

14 il·lustracions on la vida s'imagina a través de finestres il·luminades
Giorgio Morandi. Natura morta, 1953-1954 © Giorgio Morandi, VEGAP, Madrid, 2021
Comparteix

Giorgio Morandi, la ressonància infinita

La Pedrera fa un recorregut retrospectiu per l'obra del pintor i gravador italià

Comparteix