N’hi ha una àguila imperial,
vola sobre els caps,
té les urpes fortes,
té el pic rovellat.
Als sopars de gala del clavegueram
n’hi ha matons amb toga,
tot està pagat.
N’hi ha cançons culpables,
versos entre reixes,
llengües massa llargues,
tens el que et mereixes.
Caça de bruixes.
España über alles, l’àguila és més forta i vos tallarà les ales.
Un cantant poruc, un forat en blanc,
un altre vers perdut veges tu que importarà.
La poesia queda en la cuneta reballà
si l’àguila ataca el teu germà.
Heu sentit això? Serà la democràcia preparant la repressió?
1-O, no heu sentit res d’això,
A esta democràcia li sobra munició.
A la força condemnats,
a la força convençuts,
a la forca llibertat, diplomàcia de l’insult.
Apliqueu-li la tisora al full.
L’àguila és més forta i pot arrancar-vos un ull.

Cremeu tots els llibres, cremeu.
Cremeu tots els llibres, cremeu, cremeu, cremeu.

Omertà, cremeu tots els llibres de la casa,
només cap un bou en esta plaça.
Embeineu l’espasa,
hui n’hi ha festa grossa, hui estrenem mort.
Omertà, cremeu tots els llibres de la casa.
Només cap un mort en esta caixa.
Embeineu l’espasa,
hui n’hi ha festa grossa, hui estrenem mordassa.

Hi ha una àguila rabiosa que anul·la la vida dels demés,
sobrevola ibèria aniquilant pobles sencers.
Va heretar la dèria de la sang blava més rància,
vivan las caenas, visca la ignorància,
visca el silenci si el que importa és la unitat i el perquè sí,
unitat d’universal destí.
L’àguila pilota el furgó d’antiavalots,
és la democràcia del crit i del bufetó,
de parlar a hòsties, seduir en por,
de posar-se el casc, l’escut i les botes,
la de l’Alatriste i el Cid campeador,
la que té els cadàvers sota les cunetes.
Heu sentit això? Seran el vostres pares revisant la transició?
No, era casa del veí… i al final de tot ja van vindre a per mi.
La reparació era fum,
el consens una disfressa,
la cal viva o el que siga
per el rei i la princesa.
Alça la veu i voràs
del que l’àguila és capaç
és una psicòpata i farà rodar els caps!

Cremeu tots els llibres, cremeu.
Cremeu tots els llibres, cremeu, cremeu, cremeu.

Omertà, cremeu tots els llibres de la casa,
només cap un bou en esta plaça.
Embeineu l’espasa,
hui n’hi ha festa grossa, hui estrenem mort.
Omertà, cremeu tots els llibres de la casa.
Només cap un mort en esta caixa.
Embeineu l’espasa,
hui n’hi ha festa grossa, hui estrenem mordassa.

(La alusión a organizaciones terroristas
como la que hacen en esta canción,
les ha llevado al banquillo)

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix