Amb el disc Adeu, Paf, el grup de música folk Falsterbo, fundat el 1967, el 2021 va dir adeu als escenaris. Hi trobem una de les cançons més boniques del món cantada amb Ramon Mirabet i Andrea Motis. I un final nou.
Paf era un drac màgic,
que vivia al fons del mar.
Però sol s’avorria molt
i sortia a jugar.
Paf era un drac màgic,
que vivia al fons del mar.
Però sol s’avorria molt
i sortia a jugar.
Hi havia un nen petit
que se l’estimava molt,
es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.
Tots dos van preparar
un viatge molt llarg.
Volien anar a veure món,
travessant la mar.
Paf era un drac màgic,
que vivia al fons del mar.
Però sol s’avorria molt
i sortia a jugar.
Paf era un drac màgic,
que vivia al fons del mar.
Però sol s’avorria molt
i sortia a jugar.
Quan hi havia tempesta
s’ho arreglaven molt bé:
enfilant-se a la cua d’en Paf,
vigilava el vent.
Nobles, reis i prínceps
s’inclinaven al seu pas.
I quan Paf els va fer un crit,
els pirates van callar.
Paf era un drac màgic,
que vivia al fons del mar.
Però sol s’avorria molt
i sortia a jugar.
Paf era un drac màgic,
que vivia al fons del mar.
Però sol s’avorria molt
i sortia a jugar.
Els dracs viuen per sempre,
però els nens es fan grans,
va conèixer altres llocs pel món
que li van agradar tant.
Que una nit molt grisa i trista
el nen el va deixar,
i els brams de joia d’aquell drac
es van acabar.
Doblegant el seu llarg coll,
el drac es va allunyar.
Semblava que estava plovent
quan es va posar a plorar.
Tot sol, molt trist i moix,
el drac es va allunyar.
I a poc a poc, molt lentament,
va tornar al fons del mar.
Al fons del mar dels somnis
el Paf t’està esperant,
si el crides quan t’adormis
vindrà a jugar saltant.
Perquè de nens n’hi ha sempre,
i alguns mai no es fan grans,
i Paf es posa alegre
si el cridem tots cantant.
Paf era un drac màgic,
que vivia al fons del mar.
Però sol s’avorria molt
i sortia a jugar.
Paf era un drac màgic,
que vivia al fons del mar.
Però sol s’avorria molt
i sortia a jugar.
