Apostar pels grans noms, però també ajudar a descobrir els nous talents. Intentar que cada vegada vingui gent més variada, impulsar els joves intèrprets. Procurar que Barcelona estigui en el circuit musical a nivell mundial. Aquests són alguns dels objectius més clars del Palau de la Música. Per aconseguir-ho de cara a la nova temporada 2017-2018 hi ha programats fins a 130 concerts. El seu director, Joan Oller, ens explica quines són les 14 cites indispensables.
1. El descobriment de Bach, (28/9/17).
Aquestes Suites per a violoncel tenen una història molt bonica, perquè tot i que Bach les va escriure, no van formar part del repertori de concert. La gent les feia servir per practicar. Un dia, en una llibreria de Barcelona, Pau Casals les va redescobrir i des de llavors s’han convertit en una obra d’aquesta magnitud. És increïble com un cel·lo sol pot transmetre tanta emoció. La interpretarà Steven Isserls.
2. El cuarteto Quiroga, entre copes, (2/10/17).
Fa un programa en què la primera part hi ha La Mort i la Donzella de Schubert i a la segona Black Angels, de G. Crumb, que es va escriure l’any 70 com a denúncia a la guerra del Vietnam. El quartet a part de tocar els instruments de corda, també en toca de percussió. Fins i tot toquen copes que segons l’aigua que tinguin tenen diferent sonoritat. És molt espectacular no només d’escoltar, sinó de veure.
3. Els aires nous de Khatia Buniatishvili, (10/10/17).
És una pianista georgiana que fa unes versions absolutament diferents. Tocarà Stravinsky, Brahms, Liszt i Txaikovski.
4. L’homenatge a Matthew Shepard, (21/10/2017).
Matthew Shepard era un noi d’Estats Units que pel fet de ser gai va ser agredit, lligat en una tanca i hi va morir. Va ser una història molt salvatge i ell s’ha convertit en una icona dels drets civils, del respecte a la indiferència. El lloc on va morir ara és un lloc de pelegrinatge, la gent hi va a recordar i a reivindicar. C. Hella Johnson va escriure una obra que barreja molts estils i copia l’estructura de Les passions de Bach però aplicada als nostres dies. Transmet aquest punt de dolor davant la mort injusta.
5. Els 450 de Monteverdi, (23/10/2017).
Aquest any celebrem el 450è aniversari del naixement d’un dels grans compositors: Monteverdi, que va ser un innovador radical en el seu temps. Acabarem la celebració amb Les Vespro della Beata Vergine, que és una obra que va escriure per a la basílica de Sant Marc de Venècia. És molt espectactular, fins i tot sona contemporània. Philippe Herreweghe en serà el director.
6. Les cordes de Leonidas Kavakos, (2/11/17).
Amb ell estem fent la integral de les sonates per a violí i piano de Beethoven des de fa anys, i aquest ja és l’últim concert.
7. Anne-Sophie Mutter, musa i prodigi, (17/11/2017).
Va fer el primer concert amb 9 anys i als 13 Herbert von Karajan la va apadrinar com a nena prodigi. Ens ha proposat fer un homenatge a Krysztof Penderecki, un compositor polonès que fa 85 anys que ha escrit moltes obres per a ella. I el combinarà amb Bach i Brahms.
8. El rèquiem de Guinovart, (28/01/2018).
Albert Guinovart és molt conegut pels seus musicals i peces per a sèries de televisió, però també és un excel·lent compositor amb capacitat per escriure música per a altres formats. Li vam suggerir de fer un rèquiem i es va il·lusionar. A més, ell és el nostre compositor resident d’aquest any.
9. Elisabeth Leonskaja i les sonates de Beethoven, (5/02/2018).
És una pianista russa amb una àmplia trajectòria que ja ha vingut diverses vegades al Palau. Aquesta vegada ens proposa les darreres sonates de Beethoven, que les va escriure quan ja estava completament sord. Feia unes innovacions increïbles que a vegades si no sabessis que són d’ell, pensaries: això és jazz? I el jazz encara faltava un segle perquè nasqués.
10. Jonas Kaufman i Diana Damrau, des de la bogeria, (24/02/18).
Jonas Kaufman és el gran tenor dels tenors. És el més cotitzat. A Alemanya, dels deu discos més venuts, quatre són seus. La gent viatja per escoltar-lo. Amb Diana Damrau ens proposa un cançoner italià d’Hugo Wolf, que va ser un compositor que va morir jove i boig al manicomi. Però la poca obra que va fer ha quedat com a referència.
11. Bryn Terfel, el retorn, (6/04/2018).
És un baríton gal·lès, en aquests moments el número u al món. Feia 19 anys que no feia cap concert a Barcelona. Li hem demanat un programa que ens feia il·lusió i que inclou els dos moments del repertori operístic més desitjats per a baríton: el Comiat de Wotan, de Die Walküre, i Mort de Boris, de Boris Goudunov.
12. John Adams i la grandesa de la senzillesa, (26/05/2018).
És un dels compositors que quedarà d’aquesta època, dels més interpretats. És la primera vegada que dirigirà a Barcelona. Fa una música que ve del minimalisme, però al mateix temps és complex. Es farà a primera vegada a Espanya una obra seva que es diu Harmonium, i que està basada en poemes d’Emily Dickinson i John Donne. També escoltarem Absolute Fest, que és un homenatge a Beethoven, i Short Ride In A Fast Machine, que és molt divertida.
13. L’adeu a Simon Rattle, (8/6/18).
La Filarmònica de Berlín és possiblement la millor orquestra del món. Simon Rattle ja fa 18 anys que n’és el titular i aquesta és la gira de comiat. Faran La primera simfonia de Brahms.
14. Els mites de Philippe Jaroussky, (5/6/18).
És dels contratenors més coneguts. Interpretarà Barocchisti, en versió escenificada, que parla del mite d’Orfeu Aquest explica com una persona és imperfecte però a través de la música ho pot aconseguir tot. Orfeu té el gran patiment de veure com mor la seva estimada, però amb la música l’aconsegueix anar a buscar a l’infern de la mitologia grega. Amb la música aconsegueix que no l’ataquin, convèncer l’amo de l’infern que torni amb ell. Però li posar una condició: no girar-se i confiar que ella l’està seguint. Si es gira la perdrà per sempre. A la mitologia es gira i la perd. A la versió del compositor Gluck, no.
