El cantant portuguès Salvador Sobral, confinat a casa seva, ha ofert Una región de conciertos, una sèrie d’actuacions amb què ha interpretat des de cançons del País Basc i de Galícia, fins d’Andalusia i Madrid. Compartim les dues que ha tocat quan ha fet parada a Catalunya, el lloc on, juntament amb Mallorca –vet aquí el motiu del seu accent–, va viure una temporada. Són les Paraules d’amor de Serrat acabades amb un fragment de l’Abril 74 de Llach.
Ella em va estimar tant,
jo me l’estimo encara.
Plegats vam travessar
una porta tancada.
Ella, com us ho podré dir,
era tot el meu món llavors,
quan en la llar cremàvem
només paraules d’amor.
Paraules d’amor
senzilles i tendres,
no en sabíem més,
teníem quinze anys.
No havíem tingut
massa temps per aprendre
tot just despertàvem
del son dels infants.
En teníem prou
amb tres frases fetes
que havíem après
d’antics comediants.
Històries d’amor,
somnis de poetes.
No en sabíem més,
teníem quinze anys.
Ella qui sap on és,
ella qui sap on para.
La vaig perdre i mai més
he tornat a trobar-la.
Però sovint en fer-se fosc
de lluny m’arriba una cançó
velles notes, vells acords,
velles paraules d’amor.
Paraules d’amor
senzilles i tendres,
no en sabíem més,
teníem quinze anys.
No havíem tingut
massa temps per aprendre
tot just despertàvem
del son dels infants.
En teníem prou
amb tres frases fetes
que havíem après
d’antics comediants.
Històries d’amor,
somnis de poetes.
No en sabíem més,
teníem quinze anys.
Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca,
digueu-li que la vull
però no puc anar a estimar-la,
que encara hi ha combat.
Companys, si coneixeu el cau de la sirena,
allà enmig de la mar,
jo l’aniria a veure,
però encara hi ha combat.
1
0
