Joan Dausà col·labora amb la campanya «Casa nostra, casa vostra», que reivindica una millor gestió de la crisi dels refugiats per part d’Europa i el món. Tots mereixem un futur digne. La cançó Com plora el mar parla dels milers de morts que s’hi aboquen cada dia quan intenten travessar-lo i les imatges que l’acompanyen ensenyen la cruesa del viatge que han de fer per arribar als camps de refugiats. Els beneficis que s’obtinguin de la cançó es destinaran a la campanya, que ens convida a signar un manifest per intentar canviar aquesta situació. El cantant n’ha fet una versió en angles, How the sea cries, per fer-ne difusió internacional.

Com plora el mar
Com plora el mar
Com plora el mar
Com plora el mar

Quan veu un cos que cau,
un altre cos que cau
i la mort amb gust de sal
s’escola gola avall
i el fons els peixos corglaçats
imploren pietat
i Neptú impotent abaixa el cap,
fa tant de mal però és llei de mar.

No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans

Com plora el mar
Com plora el mar
Com plora el mar

I les balenes que tants cops va dibuixar
se l’emporten quan ja tot ha passat
i el mar és un mirall
i es fa un silenci llarg,
i blau.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Imma Vila a febrer 12, 2017 | 19:00
    Imma Vila febrer 12, 2017 | 19:00
    "Es tan conscient el Mar de la nostra tristesa, que ens envia la seva canço per consolar-nos, i el Blanc de l'escuma per parlar-nos de la Puresa de la vostra Anima... Pero jo, se molt be que son les vostres veus qui canten...sou vosaltres que voleu fer-nos veure la Llum que es ara el vostre embolcall...I plorem...perque ja mai mes, seran els nostres braços qui us refugiaran..."
  2. Icona del comentari de: Anònim a febrer 12, 2017 | 20:16
    Anònim febrer 12, 2017 | 20:16
    Ahir vaig ser una de las mes de quince mil persones que van estar al Palau Sant Jordi. Va ser impresionant veure tanta gent en un sol lema volem acullir. Esperem que comencen a reaccionar els governs.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?
Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement

Comparteix