Podré tornar enrere

Són germans d'un camí que no ha tingut mai sortida ni final

Arxivat a: Sopa de Cabra, El piano


Rius de gent malferida corren sols escopint el seu fracàs.
Ja vençuts, esperaran com sempre han fet, l’aventura d’una nit,
mentre ploren de ràbia i per amor a un nom inexistent,
mentre riuen dins núvols passatgers cada dia més distants.

Corren sols, seguint pistes per trobar el refugi de l’acció,
un amic que no estigui massa vist, o una ofrena de la carn
que a vegades, quan s’apaga el primer foc, pot fer encara més mal
i així acaben, quan ja tot ha passat, cremats per la veritat i cridant.

Podré tornar enrere quan estigui massa lluny.
Podré tornar enrere quan sigui massa tard.
Podré tornar enrere quan estigui massa lluny.
Podré tornar enrere quan sigui massa tard.

Són germans d’un camí que no ha tingut mai sortida ni final,
saben bé que el futur és la foscor i que el negre és el color
d’una bandera, bruta i plena de sang, que els hi han posat a les mans
però no es rendeixen, somien il·lusions fent himnes de cançons i criden.

Podré tornar enrere quan estigui massa lluny.
Podré tornar enrere quan sigui massa tard.
Podré tornar enrere quan estigui massa lluny.
Podré tornar enrere quan sigui massa tard.
 
Podré tornar enrere quan estigui massa lluny.
Podré tornar enrere quan sigui massa tard.
Podré tornar enrere quan estigui massa lluny.
Podré tornar enrere quan sigui massa tard.
 

Foto: www.sopadecabra.cat

Nou comentari