El cantautor i actor Patxi Andion va néixer a Madrid el 6 d’octubre de 1947 i va morir el 18 de desembre de 2019, als 72 anys, víctima d’un accident de trànsit. Recordem la seva veu i els seus versos escoltant-lo.


Porque me duele la voz
de tanto guadar silencio,
despreciado del desprecio,
y quiero ponerme borde
y sacar los pies del tiesto.

Porque es preciso decir
que en esta vida he tenido
la verguenza de haber sido
un buen creador a sueldo
y otros fueron los que han sido.

Porque es preciso decir,
no me duele comentarlo,
que en el amor he perdido
tantas veces que han borrado
unas pocas que he ganado.

Porque he sabido perder
y no soy buen perdedor.
Porque no conozco a Dios,
porque no conozco a Dios.

Porque es preciso decir
que tengo callosa el habla
que soy casi un arbol seco
y tengo doctora el alma,
y tengo doctora el alma.

Porque es preciso decir
que me autocensuro el verbo,
que soy como un tren de carga
que tengo un solo carril
y en un sentido la marcha.

Porque ya que estoy aquí
y no protesto de nada,
solo siento lo que expongo
y exponer es exponerse
hasta que caiga quien caiga.

Porque no soy portavoz
ni soy poeta de nada,
porque no soy ciego y sordo
hoy quiero tocar el fondo
aunque me cueste la barba.

Foto: Facebook Patxi Andion

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Norma Jané Knorr a desembre 18, 2019 | 14:25
    Norma Jané Knorr desembre 18, 2019 | 14:25
    Descansa en paz, lobican, maestro. Contigo descubrí a Iparraguirre. Porqué cantaste como un guerrero hasta hace pocos dias, porqué supiste también callar. Beso al cielo.
  2. Icona del comentari de: Anònim a desembre 18, 2019 | 20:08
    Anònim desembre 18, 2019 | 20:08
    Descansi en pau Amic Patxi. A, los que hirio el amor. Una cançó preciosa

Nou comentari

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix