Des de casa seva, i acompanyat de la seva filla Heura, Cesk Freixas cada dia versiona una cançó: “Canto les que vaig escoltar molt en la meva infància o adolescència i les que, quan començava com a cantautor, eren molt importants per a mi.” “Ho faig, primer, per no perdre els hàbits ni la mecànica de fer cançons, i així destino mitja hora o una hora al meu ofici, i també, com a divertiment, per passar l’estona a casa amb la meva filla i la meva companya. Per intentar desconnectar i, alhora, connectar, ja que la música és una bona manera de transportar-nos a altres llocs”
“Moltes cançons les gravo amb la meva filla darrere, o saltant pel sofà, o parlant, o rient: és una manera d’entretenir-la, té tres anys i li agrada tocar la guitarra, ballar, cantar, i també és una manera d’involucrar-la en la cultura i l’oci dins de casa.” Des d’El far del sud, de Sopa de Cabra, el No he nascut per militar, de Sau, o el Que tinguem sort, de Lluís Llach, fins al Bella Ciao, la Cançó de les balances, d’Ovidi Montllor, o, a petició de la seva filla, el Baby Shark. Us convidem a confinar-vos dins les seves versions, començant per Puff, era un drac màgic, i continuant per tots els altres vídeos que trobareu més avall.
Puff era un drac màgic,
que vivia al fons del mar.
Però sol s’avorria molt
i sortia a jugar.
Puff era un drac màgic,
que vivia al fons del mar.
Però sol s’avorria molt
i sortia a jugar.
Hi havia un nen petit
que se l’estimava molt,
es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.
Tots dos van preparar
un viatge molt llarg.
Volien anar a veure món,
travessant la mar.
Puff era un drac màgic,
que vivia al fons del mar.
Però sol s’avorria molt
i sortia a jugar.
Quan hi havia tempesta
s’ho arranjaven molt bé:
enfilant-se a la cua d’en Puff,
vigilava el vent.
Nobles, reis i prínceps
s’inclinaven al seu pas.
I quan Puff els va fer un crit,
els pirates van callar.
Puff era un drac màgic,
que vivia al fons del mar.
Però sol s’avorria molt
i sortia a jugar.
Els dracs viuen per sempre
però els nens es fan grans,
va conèixer altres jocs pel món
que li van agradar tant.
Dia 1, Poema dels oprimits, de Ken Zazpi.
Dia 2, El far del sud, de Sopa de Cabra.
Dia 3, Bella ciao, popular italiana.
Dia 4, Pol petit, de N’Gai N’Gai.
Dia 5, Baby Shark.
Dia 6, El gust de la sal, versió en català de Sapore di sale, de Gino Paoli.
Dia 7, No he nascut per militar, de Sau.
Dia 8, Cançó de les balances, d’Ovidi Montllor.
Dia 9, Que tinguem sort, de Lluís Llach.
Dia 10, Traieu els filats, de Daniel Viglietti i Víctor Jara.
La cançó que Cesk Freixas va escriure al principi d’estar confinats.
