Digue’m quants de cops
t’has sentit sola enmig del món,
sense trobar el teu lloc.
Digue’m el que has vist
darrere l’horitzó que tots duem a dins,
has trobat el sol?
La llum és viva,
la sort ens guia,
el vent, els dies,
ens miren en passar.
Et busco entre la son,
obrint els ulls sota els llençols
comença un altre avui.
Et miro i tot és nou.
A fora sents la gent com va darrere el temps,
l’han perdut corrent.
La llum arriba,
l’amor ens guia,
els anys, els dies,
la vida, un munt d’instants.
Quan es faci fosc, mai no tinguis por.
La nit a fora és freda, amor,
esperarem tots dos que arribi el sol.
La llum canvia,
l’amor ens guia,
els anys, els dies,
somriuen en passar.
Quan es faci fosc, mai no tinguis por.
La nit a fora és freda, amor,
esperarem tots dos que arribi el sol.
Quan s’apagui el món,
quan es faci fosc.
La nit, la nit és freda, amor,
esperarem tots dos que surti el sol.
Foto: www.sopadecabra.cat
