Quan et sentis de marbre

Quan la gola et cremi
com un got d’aiguardent
i te’n beguis un altre
i bufi el vent de ponent,
eixuga les desgràcies,
millor que em facis cas,
ja no pots deixar-ho fins demà.

Quan la gola et cremi
com un got d’aiguardent
i te’n beguis un altre
i bufi el vent de ponent.

Quan et cansis de córrer
per camins sense fi,
busca un lloc on amagar-te en la nit.

Quan es perdi de vista
tot el que vas somniar
i vegis la teva història
com cau en un forat,
eixuga les desgràcies
millor que em facis cas
ja no pots deixar-ho fins demà.

Fuig d’aquí, fes-ho per mi.
No pots viure en l’ahir.
Fuig d’aquí, pel teu camí,
quan les ombres t’ho diguin així.

Si el cap et dona voltes
dins d’aquesta buidor
i no saps el que tens
però no et passa res de bo.

Busques on agafar-te
però tot passa de llarg
i és que no a tots ens tracten igual,
i és que no a tots ens tracten igual.

Fuig d’aquí, fes-ho per mi.
No pots viure en l’ahir.
Fuig d’aquí, pel teu camí,
quan les ombres t’ho diguin així.

Quan arribis si pots envia’m una postal
o si vols una carta explicant com t’ha anat.

Quan arribis si pots envia’m una postal
o si vols una carta explicant com t’ha anat.

​​