Rebrotem

Quin plor més gran que duc/ a dins del meu poc cos

Arxivat a: Música, Rebrotem, El piano

Després que la Ribera d’Ebre, les Garrigues i el Segrià patissin l’incendi més gran dels últims 20 anys, la plataforma Rebrotem està disposada a arremangar-se per tornar la vida a aquestes terres. Ho fan impulsant un crowdfunding, en què, amb el suport dels ajuntaments afectats, donen l’opció d’apadrinar hectàries. Per altra banda, han difòs un vídeo (fet per Lupini & Ratini) en què Maria Arnal i Marcel Bagès canten la cançó A la vida, d’Ovidi Montllor, mentre mostren com el foc ha arrassat aquest paisatge. 


Quin plor més gran que duc
a dins del meu poc cos,
quin raig de foc que sento
a dintre meu.

Que fort que bufa el vent
aquesta nit suau,
quines coses més estranyes
que passen prop de mi.

Què passa aquí? On soc?
Que tinc regust de res?

Espero tant i tant de tu
que esperant moro amb tu. 

Mil trencaments de viure,
mils i mils d’enemics,
tot contra tota vida,
cops amagats,
muntanyes de paranys,

enganys i més enganys,
paraules sense lletra,
imatges sense vida,
i una arma prop la mà,
per al que pugui passar.

Canto a la vida plena,
des de la vida buida.
Tanco els ulls, baixo el cap, 
la sang em puja al cap,
i el cor em diu que sí,
i el cervell em diu que sí,
i tot en mi és un sí,
que mai no acabarà,
canto a la vida, sí.
Canto a la vida, sí.
Canto a la vida, sí.

Canto a la vida plena,
des de la vida buida.
Tanco els ulls, baixo el cap, 
la sang em puja al cap,
i el cor em diu que sí,
i el cervell em diu que sí,
i tot en mi és un sí,
que mai no acabarà,
canto a la vida, sí.
Canto a la vida, sí.
Canto a la vida, sí.
 

Nou comentari