Guillem Fullana i Hada d’Efak, conegut com a Guillem d’Efak, cantant, escriptor i actor, va néixer a Guinea Equatorial el 23 de març de 1930 i va morir a Palma el 15 de febrer de 1995. El recordem escoltant-lo parlar i cantar a Sa cançó de Son Coletes, publicada el 1967, una balada històrica sobre els fets de la Revolta Forana, una rebel·lió dels forans i menestrals de Mallorca contra els mercaders i cavallers de la ciutat.


Aquesta cançó que escoltareu l’ha feta Guillem d’Efak,
més de mig manacorí i fill d’Antoni cremat,
la va fer a Son Coletes una horabaixa de març
déu vulga que per a molts d’anys pugui anar-hi caminant.

L’any 1450 pitjor fou que el de sa fam;
els rics mengen pa de xeixa, diuen ses dones plorant;
els rics mengen pa de xeixa i per noltros sols no hi ha mestall;
Lo tort Ballester ho escolta i li envest cap a ciutat.

I era una colla de veure, tots eren manacorins,
fent-se costat un amb l’altre anaven arreplegant amics:
si coratge té en Mates, més en Fullana i en Gil,
en Nadal i en Mascaró, en Guinovart i en Fornit.
Lo tort Ballester els comanda perquè era el més decidit.

Per donar compte en el rei a Nàpols varen anar
i el rei els dona penyora de que tot s’arranjarà;
però els senyors de casa bona ni el rei volen escoltar.
Tres anys, lo Tort Ballester, els tingué acorralats.

I era una colla de veure, tots eren manacorins,
fent-se costat un amb l’altre anaven arreplegant amics:
primer s’hi ajuntava en Mates, llavors en Fullana i en Gil,
en Nadal i en Mascaró, en Guinovart i en Fornit.
Lo Tort Ballester els comanda per lliurar els mallorquins.

Set mil cinc-cents sous donaven els nobles a qui el matàs.
Feren venir mercenaris, moros i napolitans.
Calaren foc a les cases i es fartaren de robar.
Llavors arribà la venjança color de vi i de sang.

I era una colla de veure, tots eren manacorins,
si ho eren els condemnats també ho eren els botxins.
Primer mataren en Mates, i llavors en Fullana i en Gil,
en Nadal, en Mascaró,en Guinovart i en Fornit,
i lo tort Ballester el penjaren escorxat de viu en viu.
I escamparen els seus trossos pels entreforcs dels camins.

Després d’aquesta endemesa tot romangué com abans:
els pobres, més bocaclosa i més vídues plorant plorant;
i no ploraven per elles, ploraven pels seus infants.

Sa cançó que heu escoltat l’ha feta Guillem d’Efak,
que demana a déu que el poble no tingui mai més tirans.
I que mai més hi hagi guerres, ni lluites entre germans.

Guillem d’Efak (1930-1995).

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix