Per Sant Joan

Doneu-me un tros de fusta per cremar/ o la prendré d'on pugui com ahir


Un vespre quan l’estiu obria els ulls
per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans,
on vam aprendre a córrer,
damunt d’un pam de sorra
s’alçava una foguera per Sant Joan.

Llavors un tros de fusta era un tresor
i amb una taula vella ja érem rics.
Pels carrers i les places
anàvem de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquella nit de Sant Joan.

Érem quatre trinxeraires,
no en sabíem gaire de les llàgrimes
que fan que volti el món.
Anàvem entrant a la vida.
Mai una mentida no ens calia
i res no ens robava el son.

Els anys m’han allunyat del meu carrer
i s’han perdut aquells companys de jocs.
El bo i el que fa nosa, com si qualsevol cosa,
sembla que tot ho hagués cremat
el foc de Sant Joan.

I ara, aquesta vesprada,
una altra vegada
veig els nanos collint llenya pel carrer.
Corren, com jo abans corria,
els crido i em miren
com si fos un cuc estrany i passatger.

Doneu-me un tros de fusta per cremar
o la prendré d’on pugui com ahir,
com si no n’hi hagués d’altra.
Jo he sigut com vosaltres.
No vull sentir-me vell aquesta nit.

Que un tros de fusta torni a ser un tresor.
Que amb una taula vella sigui ric.
Pels carrers i les places
aniré de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquesta nit de Sant Joan.
 

Foto: Bernat Casero

Comentaris

    Anònimantoni ramon Juny 23, 2017 8:39 am
    Nostalgic,encoratjador...
    Pilar Campoy Juny 23, 2017 10:49 am
    Fantástica cançó.... M.ha transportat als St Joan de quan era petita quan ens reuniem tota la familia a Mirasol a casa dels avis per celebrar la revetlla junts....tiran bombetes i veien cremar la foguera al mig del carrer!!! Eren altres temps....ara llunyans.... I m.han fet sentir un nus a la gola aquests records..... Molts ja no hi son i aquell Mirasol tampoc hi es....malgrat ara per mi es millor....eren temps fantástics!!!!!
    Francesca Batista Juny 23, 2017 1:43 pm
    Sempre sera gran joan M Serrat el mes gran de tots per mi!! Felicitats!!
    Martí Ribas Juny 24, 2017 1:42 am
    Molts i molt bons records de Sant Joan i de les Martes...
    Anònim Juny 24, 2017 2:42 pm
    Felicitats a tots els Joan's i en especial a tu Serrat
    Maria Teresa Ribo Juny 24, 2017 11:00 pm
    Ostres Pilar Campoy, quina casualitat!!! Jo també tinc records de la nit de Sant Joan a Mira-sol!! La tarda de la revetlla, mentre la mare feia la coca, el pare posaba la cançó per sant Joan una vegada i una altre. Li portava records de la seva infantesa a Badalona i ademes fa que ara el recordem. Després per la nit, la reunió a casa dels veïns i els petards i les fonts de focs d'artifici feien les delícies del meu fill i de tots. El meu pare va vendre la casa l,any 1998 al morir la mare i les revetlles no han tornat a ser lo mateix
    Anònim Juny 24, 2017 11:01 pm
    Precios Aixi hem sentía jo quan era jove
    Maria José. Juny 23, 2020 7:40 pm
    Gràcies per tornar-nos a portar a aquells temps en que la innocència era la nostra bandera.!!!
    Arratos Juny 23, 2020 9:08 pm
    uuuuyyyy siiii.....aquelles fogueres, aquells dies montan-les, aquell ball del fanalet, el barri, quatre bengales i 8 piules, la nit més curta, la gran festa amb peix fresc a la platja, el primer bany entre rialles encara vestides.... ara els petardos i els botellons no em deixem gaudir de la festa!! Gracies per la cançó!!
    Roser Petit Fradera Juny 24, 2020 3:54 pm
    Tal com explica en Serrat a la cançó, eren els meus Sant Joans. Jo era de les que anava per les cases a buscar fustes i quan em donaven un moble vell em sentia feliç i rica; les fustes eren tresors! Els amics del carrer feiem torns per vigilar que els vailets d'altres carrers no ens prenguéssin la fusta emmagatzemada al carreró de darrere casa. La mare rondinava perquè quedava poc pas per entrar i sortir pel darrere, encara que li agradava aquesta festa doncs ella cada anys ens preparava un ninot per cremar-lo dalt de la foguera. A la placeta i cremava la foguera més alta del barri. Jo explicava orgullosa a les meves amigues del col.legi: "Quan m'he llevat encara hi havia brasa"

Nou comentari

Laura
I si l’atzar et porta lluny,/ que els déus et guardin el camí
Més entrades...