Un vespre quan l’estiu obria els ulls
per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans,
on vam aprendre a córrer,
damunt d’un pam de sorra
s’alçava una foguera per Sant Joan.

Llavors un tros de fusta era un tresor
i amb una taula vella ja érem rics.
Pels carrers i les places
anàvem de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquella nit de Sant Joan.

Érem quatre trinxeraires,
no en sabíem gaire de les llàgrimes
que fan que volti el món.
Anàvem entrant a la vida.
Mai una mentida no ens calia
i res no ens robava el son.

Els anys m’han allunyat del meu carrer
i s’han perdut aquells companys de jocs.
El bo i el que fa nosa, com si qualsevol cosa,
sembla que tot ho hagués cremat
el foc de Sant Joan.

I ara, aquesta vesprada,
una altra vegada
veig els nanos collint llenya pel carrer.
Corren, com jo abans corria,
els crido i em miren
com si fos un cuc estrany i passatger.

Doneu-me un tros de fusta per cremar
o la prendré d’on pugui com ahir,
com si no n’hi hagués d’altra.
Jo he sigut com vosaltres.
No vull sentir-me vell aquesta nit.

Que un tros de fusta torni a ser un tresor.
Que amb una taula vella sigui ric.
Pels carrers i les places
aniré de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquesta nit de Sant Joan.

Foto: Bernat Casero

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònimantoni ramon a juny 23, 2017 | 08:39
    Anònimantoni ramon juny 23, 2017 | 08:39
    Nostalgic,encoratjador...
  2. Icona del comentari de: Pilar Campoy a juny 23, 2017 | 10:49
    Pilar Campoy juny 23, 2017 | 10:49
    Fantástica cançó.... M.ha transportat als St Joan de quan era petita quan ens reuniem tota la familia a Mirasol a casa dels avis per celebrar la revetlla junts....tiran bombetes i veien cremar la foguera al mig del carrer!!! Eren altres temps....ara llunyans.... I m.han fet sentir un nus a la gola aquests records..... Molts ja no hi son i aquell Mirasol tampoc hi es....malgrat ara per mi es millor....eren temps fantástics!!!!!
  3. Icona del comentari de: Francesca Batista a juny 23, 2017 | 13:43
    Francesca Batista juny 23, 2017 | 13:43
    Sempre sera gran joan M Serrat el mes gran de tots per mi!! Felicitats!!
  4. Icona del comentari de: Martí Ribas a juny 24, 2017 | 01:42
    Martí Ribas juny 24, 2017 | 01:42
    Molts i molt bons records de Sant Joan i de les Martes...
  5. Icona del comentari de: Anònim a juny 24, 2017 | 14:42
    Anònim juny 24, 2017 | 14:42
    Felicitats a tots els Joan's i en especial a tu Serrat
  6. Icona del comentari de: Maria Teresa Ribo a juny 24, 2017 | 23:00
    Maria Teresa Ribo juny 24, 2017 | 23:00
    Ostres Pilar Campoy, quina casualitat!!! Jo també tinc records de la nit de Sant Joan a Mira-sol!! La tarda de la revetlla, mentre la mare feia la coca, el pare posaba la cançó per sant Joan una vegada i una altre. Li portava records de la seva infantesa a Badalona i ademes fa que ara el recordem. Després per la nit, la reunió a casa dels veïns i els petards i les fonts de focs d'artifici feien les delícies del meu fill i de tots. El meu pare va vendre la casa l,any 1998 al morir la mare i les revetlles no han tornat a ser lo mateix
  7. Icona del comentari de: Anònim a juny 24, 2017 | 23:01
    Anònim juny 24, 2017 | 23:01
    Precios Aixi hem sentía jo quan era jove
  8. Icona del comentari de: Maria José. a juny 23, 2020 | 19:40
    Maria José. juny 23, 2020 | 19:40
    Gràcies per tornar-nos a portar a aquells temps en que la innocència era la nostra bandera.!!!
  9. Icona del comentari de: Arratos a juny 23, 2020 | 21:08
    Arratos juny 23, 2020 | 21:08
    uuuuyyyy siiii.....aquelles fogueres, aquells dies montan-les, aquell ball del fanalet, el barri, quatre bengales i 8 piules, la nit més curta, la gran festa amb peix fresc a la platja, el primer bany entre rialles encara vestides.... ara els petardos i els botellons no em deixem gaudir de la festa!! Gracies per la cançó!!
  10. Icona del comentari de: Roser Petit Fradera a juny 24, 2020 | 15:54
    Roser Petit Fradera juny 24, 2020 | 15:54
    Tal com explica en Serrat a la cançó, eren els meus Sant Joans. Jo era de les que anava per les cases a buscar fustes i quan em donaven un moble vell em sentia feliç i rica; les fustes eren tresors! Els amics del carrer feiem torns per vigilar que els vailets d'altres carrers no ens prenguéssin la fusta emmagatzemada al carreró de darrere casa. La mare rondinava perquè quedava poc pas per entrar i sortir pel darrere, encara que li agradava aquesta festa doncs ella cada anys ens preparava un ninot per cremar-lo dalt de la foguera. A la placeta i cremava la foguera més alta del barri. Jo explicava orgullosa a les meves amigues del col.legi: "Quan m'he llevat encara hi havia brasa"

Nou comentari

El piano

Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?
Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix