… fent l’orni
dels teus consells caducs,
de luxes superflus, en nom d’algú.
D’uns quants adorns gasius de corcs
que corren cobrant-se enemics.
Per camins de pols, per un congost de rocs,
com un llop que fuig d’un eixam de trons.
Hauré buscat sopluig, hauré bramat dolgut,
atrotinat per algú com tu.
Ben trist a despit d’un cel caigut
me’n ric dels usuaris de la creu.
En pro de pau,
per por a caure a l’infern.
Tu ets com un pas en fals,
un paladí o un criminal.
Un niu on no s’hi escau,
perdut sense confins,
enmig d’un gris rebost.
Amb la pell i l’ós, sense sang al cor,
et puc semblar un intrús, un fillol de torn.
Que cada cop dóna menys de si,
doncs tinc tots dos ulls ganduls.
Amb l’ànim embastat com per fer-ne un rusc,
puc ser un botxí com tants.
Un malandrí, un malandrí
que es ven per un mal sou.
Tu ets com un pas en fals,
un paladí o un criminal.
Un niu on no s’hi escau,
perdut sense confins,
enmig d’un gris rebost.
Ben ferit d’amor, en dejú per tu,
no entenc aquest vistiplau.
Doncs cada cop veig més perduts els pobres,
com més esforç més desnerits.
Sols puc dir-vos desencants,
desdenys com més m’hi faig,
doncs no sóc tan innocent
com per no ser esquerp.
Lluny de creure en àngels
i menys vestits de color blanc.
Escanyolit i amb baves com un jueu que ofèn.
Ves! Sense mala fe,
escanyolit, escanyolit,
absolt, potser per quedar bé.
Tu ets com un pas en fals,
un paladí o un criminal.
Un niu on no s’hi escau,
perdut sense confins,
enmig d’un gris rebost.
Foto: Catorze
