Sento com les coses que faig
s’esborren en l’aire, marxen d’on soc,
no tenen sentit, ni perquè, ni raó.
M’assec a la platja i veig les ones trencar.
On deu anar tota l’aigua del mar,
piles d’objectes, tones de sal?
Coses inútils com les caixes o els bancs,
coses terribles com les bales o els tancs,
si fossin més fàcils d’eliminar,
si fossin tan fàcils d’eliminar
es perdrien com jo al mig del mar.
Se’m fonen idees dins del meu cap,
tinc les entranyes incòmodes amb tot això.
He entès que el que canto no té cap sentit
si tu no m’escoltes, si tu no ets amb mi.
Sento que les coses que fem
no tenen present, ni passat, ni futur,
s’escapen com l’aigua a les meves mans.
T’asseus sobre un tronc
i veus els arbres i ocells
on deu anar la llum del sol?
Es fonen com jo a les teves mans.
Coses tan útils com els teus ulls i cor,
coses perfectes com tot el teu cos,
si fossin més fàcils d’oblidar,
si fossis tan fàcils d’oblidar
es perdrien com tu dins del meu cap.
Provo d’entendre-ho però està tot trencat,
veig com t’escapes i veig cap on vas.
He entès que el que canto no te cap sentit
si tu no m’escoltes, si tu no ets amb mi,
si tu no m’escoltes, si tu no ets aquí.
Foto: Facebook El Petit de Cal Eril
