Fes-me lloc que ho intentaré,
sortirem d’aquí. Ara escolta’m bé:
crec en tu perquè no he sabut ni sé
despullar-te els ulls o predir-te el gest.
Ja vaig renunciar a llicenciar-me en tu.
Ara ho tinc tan clar: no hi puc veure a contrallum.

I potser el que he dit t’ha caigut tan lluny,
als afores, en un descampat perdut.
Vull un altre intent:
si aquesta cançó fos, per fi, el senyal que esperaves?
I si no existís el millor moment?
I si et cal saltar per tornar-te ocell?

I que diguin missa! I que ens diguin folls!
La veu dels covards, dels despertapors
aquest cop només serà una remor.
Confondrem els planys entre el vent d’un bosc
que ja és tan petit quan girem els ulls…
Quasi hi som, quasi hi som.

Escriurem el final tots dos,
anem molt bé si també et tremola el pols.
Escriurem el final tots dos,
anem molt bé si també et tremola el pols,
anem molt bé si també et tremola el pols.

He somiat la ciutat mil cops,
hi arribem de nit, caminem ben sols,
per carrers estrets, empedrats i molls;
de fanals groguencs, d’infinits balcons.
Em dius: “Tant de bo no estiguéssim sols.
Si sortís algú a desitjar-me sort…”.
I jo et dic: “Hi són. Que no els sents com canten?”.

Escriurem el final tots dos,
anem molt bé: tenim por,
anem molt bé: tenim por.
Escriurem el final tots dos, lluny d’aquí.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a març 06, 2020 | 23:17
    Anònim març 06, 2020 | 23:17
    Molt bonica la cançó i el vídeo.

Nou comentari

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix