El senyal que esperaves

Escriurem el final tots dos


Fes-me lloc que ho intentaré, 
sortirem d’aquí. Ara escolta’m bé:
crec en tu perquè no he sabut ni sé
despullar-te els ulls o predir-te el gest.
Ja vaig renunciar a llicenciar-me en tu.
Ara ho tinc tan clar: no hi puc veure a contrallum.

I potser el que he dit t’ha caigut tan lluny,
als afores, en un descampat perdut.
Vull un altre intent: 
si aquesta cançó fos, per fi, el senyal que esperaves?
I si no existís el millor moment?
I si et cal saltar per tornar-te ocell?

I que diguin missa! I que ens diguin folls!
La veu dels covards, dels despertapors
aquest cop només serà una remor.
Confondrem els planys entre el vent d’un bosc
que ja és tan petit quan girem els ulls…
Quasi hi som, quasi hi som.

Escriurem el final tots dos,
anem molt bé si també et tremola el pols.
Escriurem el final tots dos, 
anem molt bé si també et tremola el pols,
anem molt bé si també et tremola el pols.

He somiat la ciutat mil cops,
hi arribem de nit, caminem ben sols,
per carrers estrets, empedrats i molls;
de fanals groguencs, d’infinits balcons.
Em dius: “Tant de bo no estiguéssim sols.
Si sortís algú a desitjar-me sort…”.
I jo et dic: “Hi són. Que no els sents com canten?”.

Escriurem el final tots dos,
anem molt bé: tenim por, 
anem molt bé: tenim por. 
Escriurem el final tots dos, lluny d’aquí.
 

Comentaris

    Anònim Març 6, 2020 11:17 pm
    Molt bonica la cançó i el vídeo.

Nou comentari

Juan Miguel Morales
Envia'ns un àngel que sigui com tu
Aniré com quan anàvem junts/ darrere les teves passes,/ d'esquena al futur
Més entrades...
Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...