Això que em portes
em fa sentir tan bé
que només m’importa
que demà me’n portis més.
Però passen les hores,
el sol es va ponent,
sento la porta
però només dura un moment
Serà un abisme on he caigut
o el paradís que em dones tu.
No hi ha fortuna més cruel
ni res tan dolç.
La nit és fosca.
Sé que per a tu també,
en la distància
o en el ressentiment.
Però cauen les hores,
la lluna està creixent,
sento la porta
però només dura un moment.
Serà un abisme on he caigut
o el paradís que em dones tu.
No hi ha fortuna més cruel
ni res tant dolç.
Serà un abisme on he caigut
o el paradís que em dones tu.
No hi ha fortuna més cruel
ni res tant dolç.
Foto: Facebook Ferran Palau
