On seràs demà?

I el teu propi cos/ et porti a algun lloc/ on no has estat mai?

Arxivat a: Joan Dausà, El piano


Atureu la bellesa un instant,
la tinc a les mans.
Memoritzo el color del cristall
per trobar-lo demà.

El gest més petit és capaç
de fer-me dubtar.
Segresto els segons que se’n van.
Pressento el final.

I sé que algú girarà
de nou el tub circular.
On seràs demà?
On seràs demà?
On seràs demà?
Les cendres cobreixen el parc.

Conservo els anells de metall
que em vau regalar.
Intento tocar-te les mans,
però no en soc capaç.

I sé que algú girarà
de nou el tub circular.
On seràs demà?
On seràs demà?
On seràs quan tot comenci a girar
i el teu propi cos
et porti a algun lloc
on no has estat mai?
Que a idiotes com jo
ens fa perdre el cap
i els dies s’escapen.
Les cendres cobreixen el parc.

On seràs demà?
On seràs demà?
On seràs quan tot comenci a girar
i el teu propi cos
et porti a algun lloc
on no has estat mai?
Que a idiotes com jo
ens fa perdre el cap
i els dies s’escapen.

Quan tot comença a girar
i el teu propi cos
et porta a algun lloc
on no has estat mai?
Que a idiotes com jo
ens fa perdre el cap
i els dies s’escapen.
Les cendres cobreixen el parc.

 

Nou comentari

Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...